Tone Pitscheider
| Articul per Ladin Gherdëina |  |
| Anton Pitscheider | |
|---|---|
 | |
| Sant'Ana cun la pitla Maria de Tone Pitscheider. | |
| Auter inuem | Anton Pitscheider de Menza, Tone de Menza |
| Nasciù/da | Urtijëi 1879 |
| Mort/a | Urtijëi 1953 |
| Operes cunesciudes | Santa Anna y Maria tla dlieja San Durich a Urtijëi. |
Tone Pitscheider o Tone de Menza (* 1879 † 1953), ie stat n scultëur de Gherdëina.
Biografia
[mudé | muda l codesc]Anton Pitscheider ie stat l mut de Menza (Clemenza) Nogler (1844-1921) da Vidalong y de Anton Pitscheider (1843-1912), che ova cumprà l luech "Pitl Stlejuc" sot al ëur dl bosch de Resciesa[1]. Si fredesc fova Leopold (moler, pere de Viktor y Emmanuel, moleri), fundadëur tl 1920 dla Lia Mostra d’Ert, Albino (scultëur), Conrad (moler, pere de Viktor dl Grohmann - moler), Josef (Scultëur) y Alfons. La cater surans fova Mariana, Menza marideda Rifesser, Rosalia marideda Craffonara, y Filomena marideda Anderlan, loma de Amalia Anderlan Obletter.
L à mparà a ziplé da bera Ferdinand dla Cademia ma l à nce laurà tla berstot de bera Sepl da Stufan, ulache l à ziplà la Sant'Ana. Do la viëra dl 1914 à1 laurà da mòster y à nsenià ju n valgun caioc sche Cesco Obletter (da Juaut) (1908-1951)[1] y si mut Ernst. Bera Tone ova na bona man a ziplé de pitla figures profanes sciche paures, buschieres y.n.v.[2]
Lëures
[mudé | muda l codesc]
Scultura de Catarina Lanz
Scultura de paur armà
Sant'Ana cun la pitla Maria tla dlieja de San Durich a Urtijëi, tla capela dia Madona di Rosar.
Notes
[mudé | muda l codesc]Bibliografia
[mudé | muda l codesc]- Alex Moroder: 100 Ani capeles dia dlieja de Urtijëi Calënder de Gherdëina 2007, pl. 71 ).