Johann Baptist Moroder

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Johann Baptist Moroder-Lusenberg
Da manciancia: Johann Baptist Delago Rumanon cun Johann Baptist Moroder y si mut Johann y Josef Mahlknecht de Rainell.
Auter inuem Batista de Trinadeianesc
Nasciù/da 20 fauré 1870
Mort/a 24 mei 1932
Suplì/da Curtina de Urtijëi
Educazion Josef Moroder Jumbiërch, Franz Tavella, Franz Haider
Cunesciù/da per Scultures grandes


Fëna Katharina Bernardi de Ianesc

Johann Baptist Moroder-Lusenberg (* 20 fauré 1870 a Urtijëi; † 24 mei 1932 a Urtijëi), tlamà nce Batista de Trinadianesch, fova n scultëur a Urtijëi te Gherdëina. Si scultures, per la majera pert sacrales, ie cunesciudes ajache les ie suënz scialdi grandes.

Putto pra l hotel Madonna a Urtijëi
Pietà te curtina de Urtijëi
Monument de porfir a si pere l moler Sepl da Jumbiërch tl verzon dla villa Sonnenburg.

Vita[mudé | muda l codesc]

Batista ie nasciù sciche prim fì de Annamaria Sanoner da Mauritz y dl moler Sepl da Jumbiërch a Urtijëi. Cun 14 ani al scumencià a ziplé tla berstot de si pere y dal 1886 al 1888 iel stat pra Franz Tavella coche si jurman Rudolf Moroder Lenert y Ludwig Moroder dl Mëune. Tl 1887 iel nce stat sculé dla scola d'ert de Urtijëi sota l professëur Franz Haider.

Un de si miëures lerneri y fanc, ndut per 12 ani, ie stat Giuani Enrich.

Tl 1895 al marida Katarina Bernardi de Ianesc (dla cësa Vedl Ianesc) che fova na jurmana de si pere. Ëi à abu 11 mutans y mutons.

Danter l 1910 y l 1918 a-l nsenià tla scola d'ert a Urtijëi mudelé y dessenië.

Lëures[mudé | muda l codesc]

Batista de Trinadeianesc ie l artist che cun Ludwig Moroder Lenert à fat la majera pert dla statues da udëi tl publich a Urtijëi.

  • 1892 gran Pietà de miërmul te curtina a Urtijëi per la fossa dla familia Purger.
  • 1896 al fat l monumënt a si pere.
  • 1896 al scumencià cun la cësa de si cësa Villa Venezia tl stil venezian.
  • 1900 l monumënt per la familia Insam-Prinoth te curtina a Urtijëi
  • 1904 gran saudé roman dan la villa Venezia
  • 1908 autere de miërmul Savonniéres per la dlieja dla Trinità de Offenburg.
  • 1916 ncëria da pert dl Feldmarschall Conrad von Hötzendorf de na Santa Barbara, San Piere y Paul de lën y dla eguia dl Tirol de peton da meter pra la ferata de Gherdëina.
  • Rë David per la porica dla dlieja de Urtijëi.
  • Tl Museum de Gherdëina da udëi Oswald von Wolkenstein a ciaval che ie unì metù su ntan la viëra a na maniera che chiche dajova n contribut per i saudëies pudova bater ite na brocia tla statua. De tei monumënc iel uni metui sù ncé a Bulsan y autri postc.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Pepi Moroder: Jan Batista Moroder da Jumbiërch. Calënder de Gherdëina 1958, pl. 29-31.
  • Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches: Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980. Liber Die Moroder online.
  • Foto de Batista y si pere Sepl: Errata Corrige: L lëur d'auteresc te Gherdëina, articul publicà tl Calënder de Gherdëina 2001. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 283.
  • Edgar Moroder: Der Künstler Johann Baptist Moroder-Lusenberg 1870–1932 und die Villa Venezia in St. Ulrich in Gröden. Typak, Urtijëi 2004, ISBN 88-901599-0-1.
  • N bel liber sun I gran artist Batista Moroder da Jumbiërch. Calënder de Gherdëina 2005, pl. 195-196
  • Annette Wagner-Wilke: Moroder-Lenèrt, Rudolf. In: Allgemeines Künstlerlexikon. Die Bildenden Künstler aller Zeiten und Völker (AKL). Band 90, de Gruyter, Berlin 2016, ISBN 978-3-11-023256-1, pl. 525 y autres.

Cëla sul web[mudé | muda l codesc]