Vai al contenuto

Johann Baptist Moroder

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Johann Baptist Moroder-Lusenberg
Da manciancia: Johann Baptist Delago Rumanon cun Johann Baptist Moroder y si mut Johann y Josef Mahlknecht de Rainell.
Auter inuemBatista de Trinadeianesc
Nasciù/da20 fauré 1870
Mort/a24 mei 1932
Suplì/daCurtina de Urtijëi
EducazionJosef Moroder Jumbiërch, Franz Tavella, Franz Haider
Cunesciù/da perScultures grandes


FënaKatharina Bernardi de Ianesc

Johann Baptist Moroder-Lusenberg (* 20 fauré 1870 a Urtijëi; † 24 mei 1932 a Urtijëi), tlamà nce Batista de Trinadianesch, fova n scultëur a Urtijëi te Gherdëina. Si scultures, per la majera pert sacrales, ie cunesciudes ajache les ie suënz scialdi grandes.

Putto pra l hotel Madonna a Urtijëi
Pietà te curtina de Urtijëi
Monument de porfir a si pere l moler Sepl da Jumbiërch tl verzon dla villa Sonnenburg.

Batista ie nasciù sciche prim fì de Annamaria Sanoner da Mauritz y dl moler Sepl da Jumbiërch a Urtijëi. Cun 14 ani al scumencià a ziplé tla berstot de si pere y dal 1886 al 1888 iel stat pra Franz Tavella coche si jurman Rudolf Moroder Lenert y Ludwig Moroder dl Mëune. L ie nce stat tla berstot de Tone Runggaldier Passua Junerëi. Tl 1887 iel nce stat sculé dla scola d'ert de Urtijëi sota l professëur Franz Haider.

Un de si miëures lerneri y fanc, ndut per 12 ani, ie stat Giuani Enrich.

Tl 1895 al marida Katarina Bernardi de Ianesc (dla cësa Vedl Ianesc) che fova na jurmana de si pere. Dal inuem de si fëna Trina vën l inuem "Trinadianesc" per duta la slata. Ëi à abu 11 mutans y mutons.

Danter l 1910 y l 1918 a-l nsenià tla scola d'ert a Urtijëi mudelé y dessenië.

Lëures

[mudé | muda l codesc]

Batista de Trinadeianesc ie l artist che cun Ludwig Moroder Lenert à fat la majera pert dla statues da udëi tl publich a Urtijëi.

  • 1892 gran Pietà de miërmul te curtina a Urtijëi per la fossa dla familia Purger.
  • 1896 al fat l monumënt a si pere.
  • 1896 al scumencià cun la cësa de si cësa Villa Venezia tl stil venezian.
  • 1900 l monumënt per la familia Insam-Prinoth te curtina a Urtijëi
  • 1904 gran saudé roman dan la villa Venezia
  • 1908 autere de miërmul Savonniéres per la dlieja dla Trinità de Offenburg.
  • 1916 ncëria da pert dl Feldmarschall Conrad von Hötzendorf de na Santa Barbara, San Piere y Paul de lën y dla eguia dl Tirol de peton da meter pra la ferata de Gherdëina.
  • Rë David per la porica dla dlieja de Urtijëi.
  • Tl Museum de Gherdëina da udëi Oswald von Wolkenstein a ciaval che ie unì metù su ntan la viëra a na maniera che chiche dajova n contribut per i saudëies pudova bater ite na brocia tla statua. De tei monumënc iel uni metui sù ncé a Bulsan y autri postc.

Bibliografia

[mudé | muda l codesc]
  • Pepi Moroder: Jan Batista Moroder da Jumbiërch. Calënder de Gherdëina 1958, pl. 29-31.
  • Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches: Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Urtijëi 1980. Liber Die Moroder online.
  • Foto de Batista y si pere Sepl: Errata Corrige: L lëur d'auteresc te Gherdëina, articul publicà tl Calënder de Gherdëina 2001. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 283.
  • Edgar Moroder: Der Künstler Johann Baptist Moroder-Lusenberg 1870–1932 und die Villa Venezia in St. Ulrich in Gröden. Typak, Urtijëi 2004, ISBN 88-901599-0-1.
  • N bel liber sun I gran artist Batista Moroder da Jumbiërch. Calënder de Gherdëina 2005, pl. 195-196
  • Annette Wagner-Wilke: Moroder-Lenèrt, Rudolf. In: Allgemeines Künstlerlexikon. Die Bildenden Künstler aller Zeiten und Völker (AKL). Band 90, de Gruyter, Berlin 2016, ISBN 978-3-11-023256-1, pl. 525 y autres.

Cëla sul web

[mudé | muda l codesc]