Josef Barth

Da Wikipedia
Pultret dl artist

Josef Barth, nce Josef Bart (* 17 de merz 1842 a Fronsburg, Austria; † 20 de utober 1916 a Persenon) fova n moler, nduradëur y derturadëur dl Südtirol.

Vita[mudé | muda l codesc]

Josef Barth à mpara l'ert de moler y nduradëur a Viena.

Ti ani 1860 iel jit a sté tl Südtirol, ulache l laurova tl prim pra Haselwander a Bulsan y tl 1864 iel pona jit a sté a Persenon.

Tl 1866 al fat pea pra i scizri tla viera contra la Talia.

Tl 1870 iel stat cherdà a lauré te Gherdëina y a cunesciù iló Maria Elisabeth Sanoner la sor de Annamaria Sanoner, fëna de Josef Moroder da Jumbiërch. I se à maridà ai 21 de juni 1975 y à abù nuef mutans y mutons, de chisc à trëi mparà da tistler. Nce si fra Johann Barth (1847-1911) à maridà n'ëila de Gherdëina Amalia Metz.

Tla mostra d'ert y dla ndustria de Dispruch dl 1878 a Josef Barth metù ora n autere.

Lëures[mudé | muda l codesc]

  • 1970 Dertureda dla dlieja de San Antone a Urtijëi.
  • 1970 Gran lëur de dertureda dla dlieja de San Durich a Urtijëi.
  • 1970 lëur de depënjer y nduré la cansa de Ferdinand Demetz tla dlieja de San Durich.
  • 1977 Decorazion dedite de jduta la dlieja de Margreid.
  • 1880 lëures tla dlieja de Tils daujin a Persenon.
  • 1884–1885 lëures pra i auteresc de Luttach
  • 1990 decorazion a Deutschnofen.
  • 1990 Decorazions dl autere de Pens.
Firma de Barth sula cansla dla dlieja de San Durich.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Maria Hölzl Stifter: Die Wandmalerei des Historismus in Südtirol. Kirchliche Kunst zwischen Spätklassizismus und Nazarenern 1820–1914. Athesia, Bulsan 2008, ISBN 88-8266-106-7, pl. 109 (tudësch).
  • Maria Hölzl Stifter: Altarbau des Historismus in Südtirol. Athesia, Bulsan 2013, ISBN 978-88-8266-874-7, pl. 337 (tudësch).
  • Erich Barth: Familien-Stammbaum der Barth aus dem österreichischen Waldviertel und Tirol 1772–2017. Athesia, Bulsan 2019. ISBN 978-88-6839-452-3, pl. 29–47(tudësch).

Weblinks[mudé | muda l codesc]