Felizita Unterplatzer Moroder

Da Wikipedia
Felizita Unterplatzer te na foto de Knoll Bulsan.
Articul per Ladin Gherdëina


Felizita Unterplatzer Moroder, tlameda nce Flizita (*7 lugio 1850 a Mareo;† 10 auril 1909 a Persenon) fova na marcadënta de antichiteies, loma de truepes artisć y segonda fëna de Josef Moroder da Jumbiërch.

Biografia[mudé | muda l codesc]

Ëila fova la fia de na nëubla Josefa von Weissenhorn de Maran y de Iuchin Unterplatzer dit l Tuifelemoler[1]. Felizita ie nasciuda a La Plief de Mareo tla cësa Meghita y ie cresciuda su cun si pere a Bulsan y la à laurà pra families de Bulsan y de Trënt. Felizita à maridà l artist Josef Moroder tl 1875 tla dlieja de San Merch a Trënt, do che ël ova perdù la prima fëna Annamaria tl 1874 y che l fova restà cun cater fions. Felizita à abù undesc danter mutans y mutons. Wilhelm fova n studiëus de storia y jurnalist, Emma, Friedrich, Alfons, Josef, Hermann Vinzenz mort da pitl, Gisela, Aurelia, Hermann scultëur, Anton mort da pitl y Otto scultëur fova duc scultëures o artisć ora de Emma marideda cun Cirillo Dell’Antonio y Gisela marideda cun Hermann Vallazza. Felizita se à dassën cruzià de tré su chësta gran familia do che si uem Sepl sen fova jit tl 1876 per ot ani a Minca a studië tla cademia y cun Franz Defregger. Felizita jiva ncantëur ti ciastiei a vënder antichiteies y cun chël mantenivela nce la familia- Felizita ie morta a Persenon tla cësa dla "Graue Schwestern" cun 58 ani.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Edgar Moroder: Bera Iuchin Unterplatzer (1806-1886), l "Tuifelemoler". Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 2015.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

La familia de Felizita Unterplatzer y Josef Moroder Jumbiërch tl 1893. Da manciancia dovia:Josef Moroder, Emma Moroder Dell'Antonio, Alfons Moroder, Maria Moroder Insam, Johann Baptist Moroder, Emilie Moroder Prinoth, Friedrich Moroder, Wilhelm Moroder. Da manciancia danca: Aurelia Moroder Langer, Gisella Moroder Vallazza, Josef Moroder, Hermann Moroder y Felizita Unterplatzer. Foto de Franz Dantone de Gries.
  • Kochbuch der Anna Maria Sanoner und der Felicita Unterplatzer, Edizion Museum Gherdëina Urtijëi 1995.
  • Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 54.

Cunliamënc[mudé | muda l codesc]

  • Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ein Beitrag zur tirolischen Familienforschung, Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches, Urtijëi 1980. Liber online, pl. 192-204.