Friedrich Moroder

Friedrich Moroder y Maria Moroder Hilpold tl 1896 tl guant dala Gherdëina. Dovia na pitura dl luech Urtijëi.

Fefa Runggaldier da Passua fëna de Friedrich Moroder

Chësc relief de lën, firmà F. Moroder, ie stat ziplà tl 1917 sula front dla viëra tla Galizia.

La cësa Tannenheim.

Friedrich Moroder, tlamà Rico (* 21 de merz 1880 a Urtijëi; † 24 de jené 1937 a Urtijëi), ie stat n scultëur de Gherdëina.

Vita

• 
  Sas de fòssa dla familia Moroder da Jumbiërch.
• 
  Relief do Dührer (1918).
• 
  Reliquia dla Madona te Dlieja San Durich a Urtijëi.
• 
  Reliquia de SanT.Antone te dlieja a Urtijëi.

Ël ie nasciù da Felizita Unterplatzer, la segonda fëna de Sepl Moroder da Jumbiërch a Urtijëi. A ziplé al mparà tla berstot de si pere. Si fëna fova Fefa Runggaldier da Passua muta de Josef Runggaldier marideda ai 11 de october 1904. Da si pere à Rico cumprà na spersa per fabrichè la cësa Tannenheim y ai cater de auril 1907 ie la familia jita a sté iló. Ëi à abù 5 mutans/mutons: Friedrich, Viktor, Ottilia, Gisela y Bruno. Nce doi de si mutons Viktor y Bruno à mparà a ziplé tla berstot dl pere Rico. N auter mut Friedrich ie deventà preve, pluan de Santa Cristina y digan de Gherdëina. Doi mutans fova Ottilia y Gisela che ie stata per 40 ani maestra de scola a Urtijëi. Tla prima viëra ie Rico stà mandà sciche truepes autri scizri de Gherdëina sula front tla Galizia. Tla viëra iel nce stat fat perjunier. Rico ziplova scialdi reliefs y stazions dla Via Crucis.

Rico à nce sunà giut pra la mujiga de Urtijëi.

Literatur

• Erika Mair Senoner: Genovefa Runggaldier Moroder. N' ëila uriginela. Calënder de Gherdëina 2008, pl. 193–195.
• Guido Moroder: 100 ani cesa Tannenheim, Urtijëi. Calënder de Gherdëina 2007, pl. 130-131.
• Vinzenz Mussner: Mòstri scultëures de Gherdëina che à ziplà de bela scultures y che à nsenià ju lernri. Calënder de Gherdëina, Urtijëi 1981 pl. 98. Articul da liejer online.
• Die Moroder, ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ein Beitrag zur tirolischen Familienforschung. Komitee für die Drucklegung des Moroder-Stammbuches, Urtijëi 1980 - Die Moroder, liber online.
• Lecurdanza do la mort tla plata Dolomiten dl 27 de jené 1937. Archived 2022-01-26 te la Wayback Machine