Otto Moroder

Da Wikipedia
Moroder tl 1925
Articul per Ladin Gherdëina

Otto Moroder (* 29 de jené 1894 a Urtijëi; † 27 de lugio 1977 a Mayrhofen, Zillertal) fova n scultëur de Gherdëina.

Storia[mudé | muda l codesc]

Ël fova l'ultim mut de Josef Moroder-Lusenberg y à mparà l mestier tla berstot sa Jumbiërch. 1919 se al maridà cun Anna Knottner de Urtijëi y ie jit a sté a Mayerhofen. Ëi à abù doi mutons Klaus, Albin y na muta Anne Marie. La muta ie morta da pitla. Si mut Albin Moroder ie nce deventà n scultëur cunesciù.

La familia à pona tëut su n mut tlamà Rudolf Geisler-Moroder, che da grant à metù su na scola de ziplé tl lën a Elbigenalp tl Lechtal.

Tl 1916, per la festa di "Kaiserjäger" tirolesc a Otto Moroder ziplà n relief sul tema „Tiroler Standschützen“, che ti ie stat dat al coser per si cumplì i ani. L coser ti à pona scincà al artist n'ëura d'or te na udiënza privata tl ciastel Schönbrunn a Viena ai 16 de setëmber 2016. Otto Moroder ie stat l fundadëur dl cor de dlieja y dl cor di ëi de Mayerhofen y à larà per truepa lies. L an 1977 ti ie stata data la uneranza "Ehrenkreuz für Kunst und Wissenschaft der Republik Österreich".

A Otto Moroder ti univa dit „Albin Egger Lienz der Holzschnitzer“ per si stil y si motives.

Crëusc de Otto Moroder tla capela dla curtina de Mayerhofen.

Lëures[mudé | muda l codesc]

Tl museum "Wiener Heeresgeschichtliche Museum" iel da udëi la scultura de lën de zirm "Kameradentreue". Tla curtina Waldfriedhof a Mayerhofen iel da udëi tla capela la gran crëusc de Otto Moroder.[1] y per la dlieja Fatima a Droß na gran statua dla Madona.[2]. Tla dlieja "St.-Canisius" a Berlin benedida tl 2002 iel da udëi na Imacolata de Otto Moroder, zipleda tl 1943. Chësta iesun stac boni de salvé do che la dlieja da dant fova brujeda ju tl 1995. Encé per la dlieja de pluania de Zwentendorf an der Donau à Otto Moroder ziplà na Madona..[3].

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Die Moroder, Ein altladinisches Geschlecht aus Gröden-Dolomiten. Vom 14. bis zum 20. Jahrhundert. Ursprung – Geschichte – Biographien – Anhang. Beitrag zur tirolischen Familienforschung – Eigenverlag St. Ulrich in Gröden 1980, pl. 285–287 Liber Moroder online PDF.
  • Walter F. Kalina: Otto Moroder (1894-1977) – „Kameradentreue“, 2017, Foto dla scultura de Otto Moroder.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Crist tla curtina de Mayerhofen
  2. Dlieja Fatima a Droß
  3. Madona dla pluania Zwentendorf.

Weblinks[mudé | muda l codesc]