Franz Dantone

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina

Franz Dantone, nasciù sciche Franz Pascalin y dit nce Francesco Dantone Pascalin (* 23 nuvëmber 1839;† 2 merz 1909) ie stat n fotograf dla Val de Fascia.

Vita[mudé | muda l codesc]

Dantone ie nasciù da na puera familia de paures ma bele a 20 ani a'l ulù ji tl foresto per se cialé l mond. Ti primes laurovel sciche muradëur y da tisler ma prësc al scumencià a se nteressé de fotografia che fova ntlëuta zeche scialdi de nuef. A Augsburg y Minca y te truepesc posc ora per l'Europa al mparà lauran l ert dl fotograf. Ntëur l 1850 sen iel inò unit a cësa a Gries te Fascia, ulache l messova ncé fé de autri mestieres per se tré l viver. L jiva dlonch ora per la montes dl Tirol a fé fotos y chëstes ovel nce mustrà te doi mostres a Salzburg y a Dispruch ala fin dl 800. Ora de fé si lëur à Dantone laurá truep per la lies. L ie stat fundadëur di destudafuech de Cianacei, fundadëur dla sezion locala dl Deutscher und Österreichischer Alpenverein (DÖAV) tl 1890, se al cruzià de fé su y mëter a ji tl 1895/1896 la utia Contrin sota la Marmolada ulache l à vivù nce i ultimi ani de si vita. Tl 1906 se al mpegnà de fé su na utia sun Ciadenat sënza avëi pedù udëi l resultat de si mpëni. Ël fova scialdi cunesciù ora de ca y n gran amich dl scritëur Karl Felix Wolff[1][2]. Ël fova nce lià cun la Union di Ladins de Dispruch. Si mpëni per l Tiroler Volksbund[3] fova grand per defënder la minoranzes[4].

Ël fova maridà cun Maria Unterhauser sënza che i ebe pedù avëi muntons.

L'Istitut Culturel Ladin a San Jan à na gran culezion de fotos dl Dantone.

A Cianacei iel na streda ntituleda a Franz Dantone.

Fotos de Dantone[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Ulrike Kindl: Zum Problem der Quellenlage zu K.F. Wolffs Dolomiten-Sagen.https://lld.wikipedia.org/w/index.php?title=Wikipedia:Defekte_Weblinks&dwl={{{url}}} Seite nicht mehr abrufbar], Suche in Webarchiven: Template:Toter Link/Core[http://timetravel.mementoweb.org/list/2010/Kategorie:Wikipedia:Vorlagenfehler/Vorlage:Toter Link/URL_fehlt
  2. Rut Bernardi: Karl Felix Wolff und die Literatur der Dolomitenladiner.
  3. Tiroler Volksbund. Calënder de Gherdëina 1914, pl. 33.
  4. Irredentistische Erfolge Innsbrucker Nachrichten. 1907 pl. 1.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Chiocchetti Nadia: Nosta Jent. Persones y personalités dla Ladinia. Union Generela di Ladins dles Dolomites. pl. 34-35 ISBN 88 901703 4 4.
  • Dantone F. - Artoni C. - Pellegrinon B. (a cura di): La Val di Fassa a fine Ottocento. Nuovi Sentieri, Belluno 2001.
  • Vittorio Sella - Ascensioni Fotografiche - Aufstieg in Bildern. Comune di Bolzano, Gemeinde Bozen 2002, pl. 81-83.

Cëla nce[mudé | muda l codesc]