Amsterdam
Articul per Ladin Gherdëina |
Amsterdam | |
---|---|
Nfurmazions prinzipeles | |
Stat | ![]() |
Provinzia | ![]() |
Abitanc | 872 680 ab. (2021) |
Densità | 3 984,8 ab./km² |
Geografia | |
Coordinedes | 52°22′N 4°54′E / 52.367°N 4.900°E |
Autëza | - 2 m (sota l livel dl mer) |
Spersa | 219 km² |
Auter | |
Populazion de uriginn imigreda | |
• de ndut • dl uzidënt • nia-uzidënt |
55,6% 19,5% 36,1% |
CBS | 0363 |
Cherta | |
Amsterdam ie la capitela y la majera zità de i Paejes Basc. L chemun de Amsterdam à na populazion de 872.922 abitanc (ai 1 de jené 2021) y la agglomerazion Groot-Amsterdam à 1.394.998 abitanc (ai 31 merz 2021). Scebën che la sënta dl guviern olandesc ie a Den Haag, ie Amsterdam aldò de la costituzion dal 1983 incà la capitela de i Paejes Basc. L aeroport de Amsterdam ie un de i majeri te l'Europa.
Amsterdam ie te la provinzia dla Olanda dl Nord (Noord-Holland) pra l ruf Amstel, da chël che la tol si inuem. L ie la majera zità de l'Olanda dl Nord, ma nia si capitela, che ie Haarlem. Amsterdam ie stata fata su fajan n'arjinea (dam per olandesc) sul ruf Amstel, ti dajan l'inuem Amster-dam, leteralmënter "arjinea sun la Amstel".
Geografia[mudé | muda l codesc]
Tlima[mudé | muda l codesc]
Tlima de Amsterdam
Stazion Amsterdam Schiphol (aeroport), 3 m sota l livel dl mer
Funtana: Koninklijk Nederlands Meteorologisch Instituut, Dac: 1991-2020[1]
|
Storia[mudé | muda l codesc]
Demografia[mudé | muda l codesc]
Populazion storica[mudé | muda l codesc]
|
| ||||||||||||||||||||||||
Funtana: Bureau Monumentenzorg en Archeologie (1300)[2] Ramaer 1921, pp. 11–12, 181 (1400 and 1564) Van Dillen 1929, pp. xxv–xxvi (1514, 1546 and 1557) |
Tl 1300 ova Amsterdam na populazion de ntëur a 1000 abitanc.[3] Ntan che la populazion de n grum de ziteies te l'Olanda fova jità zeruch tl 15ejim y 16ejim secul, fova la populazion de Amsterdam cresciuda inant,[4] dantaldut tres l cumerz tl mer dl Baltich che purtova scialdi prufit, particularmënter tl cumerz de blava do la vënta de la Burgonia te la viera olandesc-hanseatica tl 1441.[5] La populazion de Amsterdam fova te chël tëmp mo pitla a cunfront cun i luesc y la ziteies te la Flandra y tl Brabant, che fova i raions plu urbanisei di paejes basc.[6]
|
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Funtana: Nusteling 1985, p. 240 (1590–1670) Van Leeuwen & Oeppen 1993, p. 87 (1680–1880) Department for Research, Information and Statistics (1890–present) |
Galaria dales fotografies[mudé | muda l codesc]
Referënzes[mudé | muda l codesc]
- ↑ Koninklijk Nederlands Meteorologisch Instituut: Schiphol, langjarige gemiddelden, tijdvak 1991-2020. (Nia plu da garat online.) Koninklijk Nederlands Meteorologisch InstituutOriginal ehemals im
- ↑ "History of Amsterdam, The Early History". Bureau Monumenten & Archeologie (Office of Monuments and Archeology). Archivià da l uriginel ai 2 April 2007. Trat ite ai 19 April 2007.
- ↑ Bairoch, Paul (18 June 1991). Cities and Economic Development: From the Dawn of History to the Present. University of Chicago Press. p. 140. ISBN 9780226034669.
- ↑ Paping, Richard (September 2014). "General Dutch population development 1400–1850" (PDF). University of Groningen. p. 12Template:En dash13. Archivià (PDF) dal uriginel ai 2022-10-09.
- ↑ Bogucka, M. (1983), Wieringa, W. J. (ed.), The Interactions of Amsterdam and Antwerp with the Baltic region, 1400–1800. The Baltic and Amsterdam in the First Half of the 17th Century, Werken, Springer Netherlands, pp. 51–57, doi:10.1007/978-94-017-5952-6_7, ISBN 9789401759526
- ↑ Henk van Nierop, "Amsterdam", Oxford Bibliographies Online. 28 March 2018. Template:Doi; and Jessica Dijkman, Shaping Medieval Markets: The Organisation of Commodity Markets in Holland, c.1200 – c. 1450 (Leiden: Brill, 2011). ISBN 9789004201484