Aztecs

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia
Sacrifize uman te n ritual di Aztecs - Codex Magliabechiano (141 cropped)

I Aztecs (inom original Mexica o Tenochca) é na popolaziun morta fora che toca pro les ziviltés precolombianes tl Mesoamerica y che viô tl Mexico tla perioda tla concuista di teritors mesoamericans da pert di Spagnoi dal XIV. al XVI seco. I Aztecs adöm cun i Acolhua de Texcoco y i Tepanechi de Tlacopan á fat la Alianza Tripla y á metü sö l’Imper Aztech, che é gnü concuisté da Hernán Cortés dl 1521 canche al ê l’imparadú Montezuma II. I Spagnoi á fonde Zité dl Mexico sön les ruines dla vedla capitala dl Imper Aztech Tenochtitlán. I Aztecs ê conesciüs por sü rituai cruënc pro chi che al gnô ince fat sacrifizi umans ales divinités.

Plates colegades[mudé | muda l codesc]