Cristianejim

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia
Perzentuala de cristiagn ti stac dl monn

Le cristianejim é na religiun monoteistica universalistica, che nasc dal iudaism dl I seco y se basëia sön la revelaziun de Gesu Crist ti Vangeli sciöche Messia, le Fi de mort y ressorí. Al é la religiun plü slariada fora tl monn adöm cunca. 2,2 miliarc de fedei. Le cristianejim vëgn ince definí adöm cun le iudaism y l’Islam ne “religiun abramitica[1].

Le cristianejim d’aldedaincö é partí sö te Dlijia catolica, Dlijia ortodossa y Protestantesim.

I pröms cristians é gnüs porseghitá sot al Imper roman. Dl 380 á l’imparadú Teodosio declaré le cristianejim la religiun ufiziala dl Imper roman cun l’Edit de Tessalonica. Dl 1054 él gnü a se le dé la spartiziun dl cristianejim -le Gran Scism- danter Dlijia catolica y Dlijia ortodossa. Dl XVI seco, do le scandal dles indulgënzes, él gnü a se le dé la fondaziun dl Protestantesim.

Liams[mudé | muda l codesc]

Religiun

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Religion, Religions, Religious, de Jonathan Z. Smith, in Mark C. Taylor (curaté da), Critical Terms for Religious Studies, University of Chicago Press, 1998, pl.430, ISBN 978-0-226-79156-2.