Iupiter

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia

Iupiter (simbol: ♃; dal latin Iovem, accusatif de Iuppiter) y cun referimënt al inom de Zeus (tl grech antich Ζεύς), le pere dles divinités tla mitologia greca, é le cuinto planët dl Sistem solar en cunt de destanza dal Sorëdl y le plü gran de döt le sistem di planëc. Süa massa è dui iadi y mez tan gran respet a chëra de düc i atri planëc adöm[1]. Adöm cun Saturn, Uran y Netun él classifiché sicöche “gigant de gas”.

Jupiter

Süa composiziun ti somëia a chëra dl Sorëdl, cun idrogen, elio, amoniaca, ega y metan. Al vëgn araté che so nucleus sides metü adöm da crëp cun carbonium y silicac de fer curis da n mantel de idrogen metalich y na atmosfera[2] cun presciuns dër altes[3]. Le corú dl’atmosfera esterna, che é metüda adöm por le 88-92% da idrogen molecolar y da n 8-12% de elio[4], vá dal ross lominus al ross cun chëra che vëgn nominada “Gran Tacia Cöcena[5]. Iupiter é le cuarto corp dl cil plü slominant do le Sorëdl, la Löna y Venus[6].

Le sistem d’aní de Iupiter é metü adöm dantadöt da silicac. Ai aní plü esterns ti vëgnel dit “aní Gossamer” [7]. Atualmënter él gnü identifiché 79 satelic naturai de Iupiter[8].

Dal 1973 inant él gnü a se le dé deplü surajors (fly-by) de Iupiter cun sondes: la Pioneer 10 y dl 1974 la Pioneer 11[9].

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. George H. A. Cole e Michael M. Woolfson, Planetary Science: The Science of Planets Around Stars, CRC Press, 2002, p. 68, ISBN 978-0-7503-0815-1
  2. T Guillot, A comparison of the interiors of Jupiter and Saturn, te Planetary and Space Science, vol. 47, 10–11, 1999, pl. 1183–200, DOI:10.1016/S0032-0633(99)00043-4
  3. Linda T. Elkins-Tanton, Jupiter and Saturn, New York, Chelsea House, 2006, ISBN 0-8160-5196-8.
  4. Linda T. Elkins-Tanton, Jupiter and Saturn, New York, Chelsea House, 2006, ISBN 0-8160-5196-8.
  5. A. P. Ingersoll, T. E. Dowling, P. J. Gierasch, et al, Dynamics of Jupiter's Atmosphere (PDF), Lunar & Planetary Institute.
  6. Peter J. Gierasch, Philip D. Nicholson, Jupiter, World Book @ NASA, 2004.
  7. L. W. Esposito, Planetary rings, te Reports On Progress In Physics, vol. 65, 2002, pp. 1741–1783, DOI:10.1088/0034-4885/65/12/201
  8. Jupiter's Moons: 12 More Found, 79 Known - Sky & Telescope, su Sky & Telescope, 17 luglio 2018.
  9. Eric Burgess, By Jupiter: Odysseys to a Giant, New York, Columbia University Press, 1982, ISBN 0-231-05176-X.