L Romantizism tla leteratura europea y ladina

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina

L gran muvimënt romantich europeich à nce lascià si fusties tla leteratura ladina, scebën che te formes y te tëmpes scialdi desferënc che no tla majera leteratures dl cuntinënt.

Sce ti Paejes Tudësc, ulache l muvimënt ie nasciù ala fin dl Setcënt dal Sturm und Drang iel deventà dominant per dut l Otcënt , ruvan ite cun la Neoromantik scialdi inant tl Nuefcënt y cun autra formes coche la Neue Innerlichkeit nchina a aldidancuei, possen dì che tla Ladinia se al permò sentà sëura defin cun Angelo Trebo (1862-1888), chël uel dì te n tëmp scialdi tardif y cun formes che pudon raté tert-romantiches.

Friedrich Schlegel

Aldò de Friedrich Schlegel, te na si cunesciuda definizion dl 1798 fova la poesia romantica turmenteda, dramatica, defin autramënter de chela sarëina y armoniëusa di antics. Chësta definizioni e mo plu sorisseda polemicamënter da Goethe nstës che se tol a dì che l Romantizism ie la pert amaleda, l Classizism la pert sana dla leteratura. Chësc muessa bën nes fé pensé do, sce tla Franzia vën Goethe datrai mo ratà danter i autores romantics, ma chël ie plutosc mé per gaujia de si “Leiden des Jungen Werther”, che ie pu n prodot proto-romantich, dl Sturm und Drang!

La parola tudëscia Romantik ie pona unida repurteda coche Romanticism tla Inghiltiera y Romantisme tla Franzia, scebën che la fosse nasciuda coche terminus despriejënt propi danter i Ingleji per descrì i romances, la stories fantastiches de ciavaliers, dalonc dala vita reala. Ma scebën che l ie belau n secul danter la nasciuda dl Romantizism y la puecia poejies de Angelo Trebo, possen dì che si poetica ie defin romantica, cun si sentimënt de mueia, daujin ala mort y ala nuet, cun si sentimentalism desperà, cun si jol poetich tla natura y tl mythos: duc elemënc tipics de na sensibility romantica, coche la udon sëura duta Europa, da Shelley a Keats, da Byron a Coleridge, da Tieck a Novalis, da Eichendorff a Lenau per ruvé al pessimism cosmich de Giacomo Leopardi tla Talia. Dloch te chisc poec pudons usservé la spartizion dala armonia, la dissonanz, l contrast, l mel de viver…

La persunaliteies dl romantizism despriejea la imitazion che fova la fundamenta dl’ ert classica. Per ëiles valova mé la criazion uriginela, l “genius” dl “daimon” criatif. Da chesc cumpurtament ven suvenz n sentiment de titanism dl poet che se sent belau coche n profet de tëmpes nueves, sanbën nia capì dala gran massa di imitadëures banai… Ma l poet romantich possa nce se paré da chësc mond net nia plajëul cun si ironia romantica, cun si tëutes y satires, coche tl cajo de Heinrich Heine. Ma n possa bën dì che te uni nazion l Romantizism ebe giapà si culëur y si sëur particulera: nscì vëniel nchinamei dit che l Romantizism talian ne fova nia propi defin romantich, ajache l à n si carater plu conziliant danter l Illuminism y la nueva vijions romantiches dl Otcënt; ma l bastëssa pensé ala mujiga y ala operes de Giuseppe Verdi, per se rënder cont che l Romantizism talian ie stat n muviment scialdi vif y uriginel.

Ne dausson nianca limité l Romantizism mé a si tëmp storich, davia che si autores ratova poec romantics sui generis nchinamei Dante y Shakespeare! Tlermënter la sortes de leteratura plu slargeda ora danter i autores romantics ie la lirica de carater persunel o esistenziel y l romann storich.

Angelo Trebo

La poesia devënta defin n fat individuel, tant che suvënz chierela de se dlibré dala formes classiches antiches rimedes per se lascé jì ala ciancia naturela di sentimëne che n sënt dedite: chësc ie l cajo dl majer poet lirich talian, Leopardi, che intitulea si poejies, propi “Canti”. La lidëza metrica de chësta cianties liriches ie l majer contribut de Leopardi ala poesia italiana nchina aldidancuei. Chël uel dì che la poesia se dlibrea dal corsett dla formes dates dant dal canon classich, nce la forma dla poesia devënta subietiva, coche dij Hegel.

Max Tosi

L’ autra gran nueva tla leteratura ie l gran romann storich, che arjonj si forma plu auta te Walter Scott, ma che nes mostra de biei ejëmpli de Stendhal, Balzac, Manzoni y pona plu tert cun Victor Hugo y nchinameio Lew Tolstoj tla Ruscia. Iust tl romann storich vën a lum suvënz la idea romantica dl “spirt de n popul”, coche l vën nce teorisà da Karl Felix Wolff per i Ladins te si Lijëndes dla Dolomites.

Iust la scuvierta dl Mythos, dla vedla lijëndes populeres ie tipiches dl tëmp romantich, scebën, che tlo toleles su idees plu vedles de Herder sun la “Volksseele”. N auter aspet fundamentel dla poetica romantica ie si relazion cun la natura, che ne ie nia plu la natura tipiseda de Vergil dla Ecloghes o Georgiches, ma na natura che respiedlea defin i sentimënc turmentei dl poet romantich, sciche pudon usservé ti Nachtlieder de Eichendorff, de Trebo y de Leopardi. Per la leteratura ladina ie perchël l Romantizism de mpurtanza fundamentela, tant che la ne i emo nia defin stata bona de se desgatië da chësta arpejon, coche pudon udëi te tan de poec dla “Heimatliteratur” ladina che scrij mò ncueicundi.

L ne ie nia n urt che Angelo Trebo sibe stat l prim gran poet lirich ladin cun si arpejon romantica, sciche l ne ie nia n cajo che al mëter man dla leteratura ladina do la segonda gran viera sibe Max Tosi, che interpretea elemënc romantics tres esperienzes y formes simbolistiches y decadentistiches.

Bonamënter sons duc descendënc y erpesc dl Romantizism, y chësc ne vel nia mé per i poec ladins…

Wikidata[mudé | muda l codesc]

d:Q37068