Matematica

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia

La matematica (dal grech μάθημα ( máthema ), che po gní traslaté cun “sciënza”, “conescënza” o “imparé” [1] , μαθηματικός ( mathematikós ) chël ó dí "bun da imparé") é la disciplina che stüdia la cuantité (i numeri), la lerch, les strotöres y i cunc[2]. Tla matematica vëgnel tut ca i stromënc dla logica y svilupé les conescënzes te n cheder de sistems ipotecs-dedutifs a pié ia da definiziuns y assioms en cunt dles carateristiches di ogec definis sciöche por ejëmpl triangui, funziuns, veturs tres na prozedöra de astraziun -demostraziuns- cun chëra che al vëgn arjunt resultac sigüs ince en cunt de carateristiches c di ogenia daldöt intuitives che ciafa espresciuns ti teorems.

La matematica vëgn adorada te dötes les disciplines scientifiches y tecniches sciöche la fisica, l’injiniaira, l’economia y l’informatica. Le lingaz matematich modern cun i simboi conesciüs sura döt le monn s’á svilupé do le XVI seco[3]. Denant gnô la matematica scrita cun parores[4]. L.Euler (1707 – 1783) á porté ite tröpes notaziuns che vëgn adorades aldedaincö.

Le matematic y fisich dla Svizra Leonhard Euler

Les disciplines fondamentales che alda pro la matematica é gnüdes svilupades aladô dl bojëgn da fá cunc tl comerz, da capí i raporc danter i numeri, da mosoré la tera y da odëi danfora evëc astronomics. Aladô de chisc bojëgns po la matematica gní partida sö tl stüde cön la cuantité -aritmetica, sön la strotöra -algebra, sön la lerch -geometria y sön les müdaziuns -analisa matematica. Porater toca lapró ince la teoria dles totalités, la matematica empirica de sciënzes desvalies (matematica aplicada) y ti ultims agn le stüde de ci che ne é nia sigü. Cuantité

Numeri naturai Numeri intiers Numeri razionai Numeri reai Numeri complesc

Algebra[mudé | muda l codesc]

Aritmetica Algebra Analisa matematica
Cunt vetorial Cunt tensorial Ecuaziuns diferenziales
Teoria di sistems Teoria dl caos Lista de funziuns

Stromënc informatics Chiló n valgügn programs desponibli debann por le stüde dla matematica:​

Maxima logo Maxima (software) é n sistem de algebra computazionala (computer algebra system o

CAS) complet scrit cun Lisp y basé sön DOE-MACSYMA. Destribuziun cun lizënza GNU GPL.

http://maxima.sourceforge.net/
Scilab logo Scilab é n software svilupé por i cunc numerics, che tol ite n gröm de funziuns por les

aplicaziuns scientifiches y tl ciamp dl’injiniaria. Al tol ca na sintassa plü o manco sciöche chëra de MATLAB, pro chëra che ara vá da mëte lapró funziuns nöies scrites te deplü lingac y gestësc deplü sortes de strotöres (listes, polinoms, funziuns razionales, sistems linears).

[https://web.archive.org/web/20040727171441/http://scilabsoft.inria.fr/

https://web.archive.org/web/20040727171441/http://scilabsoft.inria.fr/]

R logo R (software) é n ambiënt de svilup spezifich or l’anilisa statistica di dac che utilisëia n

lingaz de programaziun compatibl por la maiú pert cun S (software). Tl mëte man él gnü scrit da Robert Gentleman y Ross Ihaka.

http://www.r-project.org/
Octave logo GNU Octave é n lingaz de livel alt svilupé dantadöt por i cunc numerics y laoré fora da

mëte man da J.W. Eaton y d’atri (compatibl cun MATLAB).

http://www.octave.org

Strotöres

Algebra
Algebra astrata Teoria di numeri Teoria di grups
Aritmetica Algebra Analisa matematica
Cunt vetorial Cunt tensorial Ecuaziuns diferenziales
Teoria di sistems Teoria dl caos Lista de funziuns

Stromënc informatics Chiló n valgügn programs desponibli debann por le stüde dla matematica:​

Maxima logo Maxima (software) é n sistem de algebra computazionala (computer algebra system o

CAS) complet scrit cun Lisp y basé sön DOE-MACSYMA. Destribuziun cun lizënza GNU GPL.

http://maxima.sourceforge.net/
Scilab logo Scilab é n software svilupé por i cunc numerics, che tol ite n gröm de funziuns por les

aplicaziuns scientifiches y tl ciamp dl’injiniaria. Al tol ca na sintassa plü o manco sciöche chëra de MATLAB, pro chëra che ara vá da mëte lapró funziuns nöies scrites te deplü lingac y gestësc deplü sortes de strotöres (listes, polinoms, funziuns razionales, sistems linears).

[https://web.archive.org/web/20040727171441/http://scilabsoft.inria.fr/

https://web.archive.org/web/20040727171441/http://scilabsoft.inria.fr/]

R logo R (software) é n ambiënt de svilup spezifich or l’anilisa statistica di dac che utilisëia n

lingaz de programaziun compatibl por la maiú pert cun S (software). Tl mëte man él gnü scrit da Robert Gentleman y Ross Ihaka.

http://www.r-project.org/
Octave logo GNU Octave é n lingaz de livel alt svilupé dantadöt por i cunc numerics y laoré fora da

mëte man da J.W. Eaton y d’atri (compatibl cun MATLAB).

http://www.octave.org

Strotöres

Algebra astrata Teoria di numeri Teoria di grups
Topologia Teoria dles categories Teoria di ordins]

Lerch Le stüde dla lerch mët man cun la geometria y dantadöt cun la geometria euclidea. Tla trigonometria vëgnel él tl medemo tëmp na combinaziun danter lerch y numeri.

Topologia Geometria Trigonometria Geometria diferenziala Geometria fratala

Matematica discreta Pro la matematica discreta alda i ciamps dla matematica che vëgn tuc ca dantadöt tl’informatica teorica. Lapró aldel la teoria computazionala, la teoria dla complessité computazionala y l’informatica teorica.

[[File:Venn A

intersect B.svg|96px]] || || ||

Cunt dlac ombinaziun Teoria naiva dles totalités Teoria dla computaziun Critografia

Teoria di grafs

Matematica aplicada Tla matematica aplicada é la matematica teorica n stromënt por la soluziun di problems concret tles sciënzes, ti afars y te tröc d’atri ciamps. N ciamp important dla matematica é la statistica, tres chëra che al vëgn tut ca la teoria dla probabilité.

Fisica matematica Mecanica di lütri Otimisaziun Probabilité Statistica Matematica

finanziara || Teoria di jüc

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Matematica, Mattematica , Vocabolario Etimologico della Lingua Italiana di Ottorino Pianigiani.
  2. Ziegler ,pl. 7, cap. What Is Mathematics?
  3. ) Earliest Uses of Various Mathematical Symbols , http://jeff560.tripod.com/.
  4. Por ejëmpl ti scric de Diofant da Alessandria .

Wikidata[mudé | muda l codesc]

d:Q395