Program de ladin per la scoles autes di luesc ladins

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina

PROGRAM DE LADIN PER LA SCOLES AUTES DI LUESC LADINS


l) FINS

L ladin, element caraterisant di luesc ladins, ie n mesun per l crescer y I se auto- realisé inteletua1menter y umanamenter dI sculé. L ie n si dert fundamentel mparé si contenuc y arjonjer na cumpetenza speziela tI ladin,purtan inant chel che ti ie unÌ dat pea tla scola de ublianza: chesc nseniament muessa tenÌ cont dI urientament piurilinguistich de nosta scoles y purvé de ntressé contenuc de plu materies. L nseniament dI ladin tla scoles autes dessa abilité l sculé a adurvé si rujeneda de la oma te duta la situazions de comunicazion soziela y ti dé pea n cheder genereI dIa cultura, dIa storia y dIa situazion da sen dia jent ladina. . Perchel muessel savei da adurvé si lingaz avisa, sibe per scrit che a usc, curan particularmenter i'aspec lessicai, ortografichs, morfologichs y iuridichs. Per l'adurvanza ufiziela dl ladin, vala nce debujen de nsenié la paroles y terminologìes dl lingaz aministratif.

2)INDICAZIONS METODOLOGICHES

L nseniament ie dassen rich de contenuc y tecniches de plu sortes; daviadechel messerà l nseniant se crì ora cheles plu mpurtantes, danter la truepa pertes y particulariteies dI mond y dIa cultura ladina. L ven laurà interativamenter, nteressan l sculé ai prozesc linguistichs y descedan si fortl critichy analitich de strutures y contenuc.

Per chesc fin iel de gran utI se cunfronté tres ora cun autra situazion linguistiches cunesciudes, te n prozes comparatif y contrastif. N cunsieia de lauré truep tl ciamp dIa traduzions, dIa cumposizions liedies y a tema, d1a discuscion y dI referat, dia nrescida y dI proiet.

N cialerà de jì ite plu sot tla produzion leterera dI raion, zenza lascé demez la comunicazions sozieles y i scric materiei de uni di. Per pudei avei plu fazion chirerà l nseniament l liam diret cun la sitùazion dIa chemunanza ladina y de si cultura da aldidancuei.

3) lNDICAZIONS PROGRAMATICHES

I.a tlass

Tla prima tlass fajeran n leur de revision y aplicazion dIa regules fondamenteles dIa grafia unificheda ladina, eun mpcni perticulér tla' pertes plu problematiehes, seiehe ,p. e. proble'ms de azcnc, de scnies diaeritiehs, de oposizions eonsonantiehes, de formàziondl plural y n.l. TI ciamp gramatical jiran ite plu sot tla particulariteies morfologiehes dlladin,sciche rinverscion, l pronom. enclitieh, la oposizions transitif- relatif y la formes verbales en: genere~. Dàvia che iHà messù uservé gran defizits tllexich, messeran se cruzieparticularmenter de valivé ;ora chesta loces, sibe cun eserzitazions de glossér per argumene sibe cun cumposizions y traduzions. N messerà studie a fOHZ la gaujes y la dinamiches dIa interferenzes linguistiches; fajan leures de individuazion y cumedura di fai che ven fac l plu suvenz dai sculeies.

Per studie miec la preustoria de nosc raion, nfin ala unida di Romans, saraI de utl jì a vijité la scuviertes y la testemunianzes museales plu mpurtaIites tlo da neus. Te chesta prima tlass sara.! assé se dé ju cun la produzion leteréra tl idiom,q.e valeda,icerdan la plu nteressantes per i sculeies. L ie ~purtant descedé la sensibilisazion.di sculeies per Ipròblem dIa rujenedes de 'mendranza y dIa mendranzes en generel, paredlan la situazions locales oradeca.' N auter argument mpurtant te chesta tlass ie la tueda dIa situazion sozio- .economica dIavaledes ladines y di jeuni te chesc amhient dc chcmunanza.

II.a tlass

N jirà inant cun spiegazions y ·eserzitazions de. ortografia ladina. Tlapert gramliticalamesseran rcfurzé la cunescenza dIa formes verbales, dantaldut de cheles ireguléres y' dIaformes:pa~sives; iy conjontives. La partieulariteies morfologiches dI ladin dIa dopla negazion y chelessintatiehesm:esserà unÌ euredes con n sistem comunicatif y euncret lant che la và.

L ariehiment lessical messerà unÌ slargià ora ai inuemes astrae, ai neologismesc y ala espreseions spezieles seientifiehes, ula che l ie mò truepa loces.

I studiesc storich- linguistichs nteresserà l temp danter la Romanisazion y la Renaissance, tulan ite nce l raion furlan y grijion, y tucan i argumenc dIa regresion dI raion ladin y dIa nasciuda di idioms ladins. N contribut a chesta· tematiches possa vester nrescides. Slffi ·i· toponims y sun i·inuemes'ladins.

L nteressament ala situazion de autra mendranzesti juderà ai seuleies a destender ora si orizont te n eheder solidal y europeistieh. Studiese sun i scrie leteréres y nia- leteréres puderà tuché nce autri idioms dIa '·valèdes bdines dolomitiches. Mparé a cunescer la situazion ladina da. aldidancuei uel nce:dì se dé ju con i medìa y si dinamiches. TI me demo temp saraI relevant y motivant, analisé Iaeonseguenzes tI turism;per.la sozietà y I habitat naturelde nose luese.

III.a· tlass

Te chesta tlass vala de apliehé la cunescenzes linguistiches arjontes, te proves pratichesde cladin aministratif, te cunposizions liedes y a tema, tla formulazion de letres de curespundenza aministratifcumcrziela y te serie sun la tematiches dI program.

I studiese linguistichs va ite plu sot te argumenc etimologichs yde forma~ion diii. paroles, se purvan nce te eserzitazions de linguistiga sto riga y cumpareda. Tla pert storiga studieran l tcmp danter la Reformazion y l Congres de Viena,: ,for·tulan ite i autri raions ladins y chei da tlo. L nseniant purverà de mustré la cunseguenzes, di-gran rfenomens storichs generei sula situazion sozicla.

2030 B.V. 13 giugno 1995 - N. 28 - Amtsblatt vom 13. Juni 1995 - Nr. 28 N ti jirà dò ala nasciuda y al crescer de na leteratura ladina cl Friul y ti Grijions, adurvan Ìtce scric te doi rujenedes. Paralel a chesc saraI da analisé i muvimenc artistichs y artejanei per] temp studià. Ti studiesc sula rujenedes y sula mendranzes messeran purté dant elemenc de glotologìa y linguistiga generela, chieran particularmenter i liams danter i lingac neolatins y danter autra families de rujenedes.

Tematiches psicolinguistiches, sciche !'identità culturela, l etnozentrism, l pluriculturalism, l'integrazion y n.i. ie da traté nce cun referiment ala situazion ladina. Seuraprò ie da cunsie na tratazion sota dia liejendes y cuntedes populéres dIa Dolomites, nce aldò de studiesc atuei etnologichs y filologichs. Chesc vel nce per la tratazion dI folclor, dIa usanzes y tradizions y d] frabiché rural dI raion dolomitich.

IV.a tlass

Te chesta tlass possen passé a n leur de formulazion scrit plu empeniatif, tulan nce ite argumenc atuei de plu disziplines, zenza lascé ora lleur de traduzion y de eserzitazion sun l «ladin aministratif». La tueda stilistich-Iessicala ven slargeda ora ala formes idiomatiches y ai dic nce de autri idioms ladins.

Tla storia studieran l'evoluzion di raions ladins ntan l'Otcent, tl temp di nazionalismesc, dia ressurida ladina y dIa gran mudazions sozieles, tulan ite la gaujes y la dejeuta dIa la gran viera. Per lie miec adum i contenuc dI program, unirai trata autores y artisc_' de chesc temp storich, auzan ora la prima testemunianzes leteréres tla Dolomites y les paredIan cun la produzion generela te Europa. La tratazion de argumenc sciche: «lingaz y ideologìa», maiuranza y mendranza, assimilazion y autonomÌa, tenian cont dia storia di temp, ne danssa ence nia mance. A chesc fin tuleran cà i scric dI temp, sibe ladins che nia- ladins, cialan danieura de se tenÌ la balanz danter la minonghes repurtedes. N auter pont mpurtant di program ie la tratazion, nce tres vijites y jites, dIa nasciuda dia Dolomites, de si flora, fauna, paleontologìa y de si parchs naturei.

Va tlass

Te chesta class, ala fin dIa scola auta, vala debujen de nrescÌ l livellinguistich arjont y de valivé ora i defizits che resta mò. L leur scrit y oral arà da se urienté aldò di debujens dI mond di leur y dia autorealisazion dia persona. Daviadechel messeran sorissé deplù la comunicazion, tres relazions, nrescides, discussions y tuedes. N "purterà a bon fin l arichiment lessical, se dajan jù plu daujin cun espressions manco cunesciudes da revitalisé y cun l glossèr per l'ejam de ladin.

TI ciamp storich- soziel trateran I temp danter la la gran viera y aldidancuei, cun la tematiches fundamenteles dIa ditatures, dIa opzions, dI prozes autonomistich y dia scunanza dia mendranza ladina. NscÌ puderan rujené dia cunvivenza y dia prospetives te n daunÌ seuranaziunel. Per ruvé a tant studieran tres la normes autonomistiches plu mpurtantes y i scric publizistichs da seno

L chedèr generaI dIa mendranza unirà integrà dala esposizion dIa urganisazions y dalleur culturel atùeL N scÌ ti jiran dò ai muvimenc artistich- leteréres dI mument, for en relazion cun la tendenzes globales.

N ti cialerà plu avisa ai studiesc sun lladin (bibliografia, atlant linguistich dolomitich, nrescides y n.i.) Aldò dI livel de maduranza arjont usserveran avisa la tendenzes y la evoluzions dI ladin, per ruvé ala formulazion de prospetives per l daunÌ.

B.U. 13 giùgno 1995