Suneries

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina

La vedla suneries tla valedes ladines fova cheles de : Gudon, Ciastel, Selva, Fascia, Fodom, Tor y Mareo. Plu tert, tl temp de Maximilian I ie ruveda permez nce la suneria de Anpezo. La mpartizion dla suneries ie resteda tanche medema nchina al 1800 y à valù a luesc per nteur 500 ani.

Davia che l ne fova tl meter man nia chemuns, ma mé vijinanzes o regules de valeda, fova la suneria l zenter dla aministrazion dla giustizia, ulache n messova nce tla gran pert di caji dé ju la cheutes. Generalmenter univel tenì la reunions di capofamilies de na suneria doi iedesc al ann, d'ansciuda y d'autonn y te chela ucajon univel nce tratà la causes iudizieres udeneres. Per la causes crimineles plu grieves messoven fé referiment al tribunal tla capitela che per gran pert dla valedes ladines fova ntleuta Persenon.

Funtana[mudé | muda l codesc]

  • Giuseppe Richebuono: "Kurzgefasste Geschichte der Dolomitenladiner", 1992