Calender

Da Wikipedia

Le calënder é n sistem por partí sö, calcolé y ti dé inom a periodes de tëmp desvalies.

Les unités de tëmp fondamentales sön chëres che al se basëia n calënder vëgn ciafades fora dal’osservaziun dl sorëdl y dla löna:

- n’edema corespogn a na fasa dla löna de 7,01 dis;

- n mëis corespogn y n ziclus complet de fases dla löna (28,07 dis), chël ó dí a cater edemes;

- n ann corespogn ala durada de n ziclus de sajuns, chël ó dí a na perioda de revoluziun dla Tera encër le Sorëdl.

Calendar ladin

I calëndri dl sorëdl se basëia sön la durada dl ann dl sorëdl de ca 365 dis. Danter chësta sort de calëndri él le Calënder gregorian y le Calënder iulian.

Tla gran pert di stać dl Ozidënt sciöche ince te organisaizun suranazionales sciöche l’ONU vél le calënder gregorian.


I calëndri dla löna se basëia sön la durada dl mëis dla löna de ca. 29 dis y mez. Te chisc calëndri scomëncia le mëis dagnora cun la löna nöia. Danter chësta sort de calëndri él le Calënder islamich.

I calëndri dl sorëdl y dla löna è sincronisá sides cun la durada dl ann dl sorëdl che cun chëra dl ann dla löna. Danter chësta sort de calëndri él le Calënder ebraich y le Calënder celtich.

Tla Cina vél le calënder cinesc.

Tl’India vél le calënder nazional indian.

Tl Iran y tl Afghanistan vél le calënder persian.

Plates colegades[mudé | muda l codesc]

Wikidata[mudé | muda l codesc]

d:Q12132