Chécen

Da Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Articul por Ladin Fascian Campitello (Val di Fassa).JPG
Pigment chécen

L chécen, o ros, l'é un di colores a frequenza visibola per l'eie uman. L'à la mendra frequenza (~479-405 Tz) e donca la maora longheza d'ona (~625-740 nm) de duc i colores.

Vocabolar dl ladin leterar[mudé | muda l codesc]

cuecen

cuecenⒺ COCCINUS ‹  κόκκινος (EWD 2, 215) 6 1864 cuecen (VianUA, JanAmalà1864:200)
gad. cöce mar. checio Badia cöce grd. cuecen fas. chécen fod. cocen LD cuecen
agg. Ⓜ cuecegn, cuecena, cuecenes
che è del colore del sangue vivo, della porpora, del rubino e simili (gad. A 1879; A 1895; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. DLS 2002; DILF 2013, fod. DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ rosso Ⓓ rot ◇ a) ncuei me per, che no stajëis nia mel; ëis bona ciera, y sëis bel cueciun! ëncoi më pèr, che no stas̄ëis nia mèl; ëis bòna ciöra, y sëis böllcuecen! VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); b) l auter di m’é cherpà na vacia, y chëla fova cuecena mo do la mort l’àuter di m’hè crëpà na vàtgia, y chëlla fòa cueĉna mò dò la mòrt VianUA, JanAmalà1864:200 (grd.); c) Sciöch’ al spunta ales otes inanter l’erba o les spines dl bosch n bel ciüf cöce Sceoucch’ el spunta alles outes inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng bel ceuff coucce DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); d) leghermes i degorô jö por les massëdles cöcenes legrimes i d’gorō jou pur les massalles couccenes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:75 (Badia) ☟ ros.