Discussioni utente:Moroder/Articul

Contenuti della pagina non supportati in altre lingue.
Da Wikipedia

Nosta oma Paula di Rusina

  • 26 dejené 1922 +25 de utober 2012

Chisc dis ti cialovi ai dessënies (pultrec) che ti é fat dan n ann a mi orna canche la fova da muri, pona me lecurdovi che ntan 1 dessenië me tumòvel ite truep mumënc, situazions y esperienzes che Toma se à fat pea, cun sé nstëssa, cun Alex si uem y nosc pere, cun nëus mutons y mutans y cun tan d’autra persones. Na meja de aspec caraterisei dantaldut da muvimënc dinamics y da culëur. Mumënc mei da stufé, ciariei de usservazions, cunscidrazions y reflescions. Trëi de gran aspec caraterisova 1 viver ntensif de nosta orna. L viver che nés à nsenià a nëus mutons y mutans a viver. L aspet spirituel, chël dia natura y chël dl cunëscer. Per 1 aspet spirituel muessi dì che ëila à for cialà de jì ite a cri 1 spirt de sé nstëssa y tl medemo mumënt de capì, très si ntrospezion, 1 spirt de chëla persones, chëi tieres y chëla plantes che ti stajova ntëurite. Ëila criva Pana de si vester per capì Pana de dut 1 vester. Scuvri si microcosm per pudëi mbracé ite 1 macrocosm. Per arjonjer chësc fin àia capì che la dëssa viver dantaldut a na maniera scëmpla y senziera. Chël che me à for fat gran mprescion fova la senzierità che nosta orna desmustrova permez a duta la persones. La ne fova nia bona de menti. Si modiei che la se tulova d’ejëmpl fova Gejù Crist y San Francësch. le muesse dì che, nce sce ne son nia n catolich che pratichea la funzions religëuses dia Dlieja, reprejentea per mé Gejù Crist y San Francësch 1 cunzet plu aut di valor uman; y dantaldut da chisc tuchëssa la persona da mparé a renunzië.

Paula fova jita ti ultimi 30-40 ani, uni ann ja la “Pro Civitate Cristiana” de Assisi, ulache 1 univa tenì cunferënzes nternaziuneles n cont dia situazion y dia problematiches dia cristianità. Pudësse dì che très chisc doi gran fenomenns dia storia cristiana se à Poma lià ntensivamënter al fenomenn dia natura, che fova te na simbiosa cun Gejù y San Francësch. Nosta orna amova la montes, i bòsc, i ruves, 1 mer, la nibles, la luna, 1 ciel y perchël jìvela suënz cun nëus mutons y mutans y nosc pere Alex sa mont. Ma la jiva nce gën al mer, tla pianadura y monce tl desert pra i Tuareg y danter i camiei. Paula dijova for che ji sa mont y se muever te n ambient naturel unfat de ce sort, ti juda a mparé a cunëscer sé nstëssa, si ana, si spirt. Viver tla natura fova per ëila 1 drë mesun per si ntrospezion. Chësc viver itevier te sé nstëssa ne à perchël mpo no ulù dì che la se ëssa destacà dal rest dl mond estern; la fajova al incontra pea cun la sozietà d’al didancuei, cun duc si aspec positives y négatives, ma tenian for na cèrta destanza da n materialism y consumism massa sëuramenà. L cuntat cun d’autra jënt y mentaliteies ti dajova a nosta orna na gran legrëza y devertimënt, zënza pierder perchël 1 aspet critich de viers dia sozietà. Ma la ne desbutova nia la persona singula; plutosc giudicòvela 1 cumpurtamënt de na cërta mentalità. Dia persona singula crivela plutosc la bona pert de si azions. Chësc aspet de usservé 1 muvimënt dia sozietà ti dajova a Paula gran fantajies, plëines de culëur, de lum, de cunescënza. Per madurì ora mo deplù chësta cunescënza de sé nstëssa y di mond, se nfurmòvela cun gran nteres y curiusità sun avenimënc y ntraunides storiches, religëuses y politiches dia sozietà umana. Pervia de chël se dedicòvela scialdi ala nfurmazions


Ëilafovafor da vivanday stajovagén danterjënt. dantaldut cultureles très 1 scuté su 1 radio, ji a cunferënzes d’uni sort y dantaldut liejer libri, scuté su mujiga y viagë. Libri n lijôvela d’uni sort, dala filosofia al’ert, dala storia al teater, la religions y nsci inant. Bën scialdi ti nteressova 1 cunfront dia religions dl mond. Sambën che la religion cristiana fova si majera cunvinzion, ma la se tulova a cuer nce chèla islamica lijan 1 Coran, chèla induista lijan i Veda-Upanisciad y teniva n gran cunscidrazion i muvimënc filosofics dl Buddhism, Tao y Zen. Per giaurì mo deplù a si spirt la cunescënzes dia populazions se à Paula metù a viagë ora per 1 mond ruvan tla Cina, Ruscia, Africa, India, America y nsci via. A nëus mutons y mutans cuntòvela for cun gran pascion de si esperienzes. Da chësta descrizions ons mparà a ne avëi nia pregiudizies y de azeté la maniera de pensé y de viver de uni populazion, de no se stlù ite te nëus nstësc, ma de se giaurì ala jënt. Muesse dì che gran pert de mi svilup artistich-culturel éi arjont très l’esperienzes de mi orna, scebën che ëila, nce sce la ova n gran nteres per l’ert, ne fova nia bona de teni n penel tla man y de spizé n raisplais. Posse dì che 1 gran spirt fantasiëus y si cumpurtamënt rëidl y senzier nés à avisà, mé, mi fredesc y surans, très duta nosta vita y perchël possi dì mo n iede che dala vita dl’oma ons mparà a viver.

E. Rusina (setëmber 2013)