Imper Gupta

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia
Imper Gupta
4o secul do G.C. – 6o secul do G.C.
L Imper Gupta ntëur al 420 do G.C.
L Imper Gupta ntëur al 420 do G.C.
Capiteles Pataliputra
Ayodhya[1][2]
Rujenedes prinzipeles Sanskrit (literer y academich); Prakrit (lingaz rujenà)
Religion Hinduism
Buddhism
Jainism
Forma de guviern Monarchia
Mperadëur
• fin dl 3o secul Gupta (prim)
• zirca 540 – 550 Vishnugupta
Spersa
• stima ntëur al
400 do G.C.[3]

da 2 500 000
a 3 500 000 km²
Unit dant
Unit daldo
Imper Kushan
Satraps dl Vest
Nagas de Padmavati
Mahameghavahana dynasty
Dinastia Murunda
Later Guptas
Maukhari
Maitraka
Dinastia Vardhana
Dinastia Mathara
Shailodbhava dynasty
Dinastia Varman
Rëni de Gauda
Kalachuris
Rënies de Gurjara
Dinastia Nala
Dinastia Sharabhapuriya
Rajarsitulyakula
Dinastia Rai
Huns de Alchon
Al didancuei pert de

L’ Imper Gupta é sté un di majeri impers politics y militars dl’India antica. Al é sté sot al govern dla dinastia Gupta danter le 240 y le 550 do Crist y á tut ite la maiú pert dl’India dl nord, dl Pakistan dl ost y dl Bangladesh d’aldedaincö.

Aladô de n svilup economich che á mantigní la pesc vëgnel araté la “epoca d’or” dla cultura indiana tl ert, tla leteratöra y tles sciënzes sciöche al é gnü a se le dé tla antica Grecia, tla Roma antica y tla Cina cun les dinasties Han y Tang.

Imper Gupta (a grisc) y teritors sotmeüs a vërt

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. Bakker, Hans (1984), Ayodhya, Part 1: The History of Ayodhya from the seventh century BC to the middle of the 18th century, Groningen: Egbert Forsten, p. 12, ISBN 90-6980-007-1
  2. * Hans T. Bakker (1982). "The rise of Ayodhya as a place of pilgrimage". Indo-Iranian Journal. 24 (2): 105. doi:10.1163/000000082790081267. S2CID 161957449. During the reign of either the emperor Kumāragupta or, more probably , that of his successor Skandagupta ( AD 455–467 ), the capital of the empire was moved from Pāțaliputra to Ayodhyā...
  3. Turchin, Peter; Adams, Jonathan M.; Hall, Thomas D (December 2006). "East-West Orientation of Historical Empires". Journal of World-Systems Research. 12 (2): 223. doi:10.5195/JWSR.2006.369. ISSN 1076-156X.

Lians[mudé | muda l codesc]