Cunvënt de Jevun

Da Wikipedia
(Readressà da Jevun)
Jevun

Jevun ie un di luesc plu vedlors tl raion de Sudtirol: sies origines se confon anter la liejenda y la storia. Sia posizion strategica alauta fova bele gnuda apriejeda dai "Isarcs", vedla popolazion pre-romana dla valeda, desche fortificazion. Da ei vegn bonamenter ence l inom "Sebona". Tl ann 220 dant Crist pèrel che l re Arostago essa fortifié la crepa de Jevun per se paré dai Romans. En l ann 14-15 dant Crist, do la deventa dl raion da pert di Romans, fòvel na stazion romana per defene l streda che passova dessot (Cluses).

1898

Dal 3. secul do Crist inant é la storia de Jevun dassen lieda a la storia dla gliejia y pò vegnì trata adum en curt enscì:

  • tl 3. secul do C. vegn San Ciascian, martir dles persecuzions di cristians tres l imperadour Dioclezian, tegnù te perjon te na tor a seboí sun Jevun a chela che an ti à dé plu tert sie inom;
  • bonamenter fova Jevun na stazion per miscionarisé la jent dl luech enfin al 381, ann te chel che Jevun ti é vegnú sourandé al Patriarcat de Acuileia;
  • Jevun é dedò na senta vescovila enfin al trasferiment dla diozeja de Jevun a Persenon (entourn al ann 967 do Crist);
  • dal 1028 al 1535 él na senta aministrativa dl vescul de Persenon, en chel ann endere dàl ju l ton y l meldefuech desdruj dut l aciasament. Sun chesta arbandoneien l comples entier per soura 100 agn;
  • dl 1668 végnel costruí na glieja nueva dedicheda a la Vergina da pert dl prinz-vescul Sigismond Alfons dei Conti von Thun;
  • L ann 1685 deventa Jevun senta dla claustra (badia) dles monies beneditines. La vita claustrala vegn rota via da pert dles trupes napoleoniches per za. 80 agn y se remet regolarmenter empermò dl 1882 y dura dutaorela.

Les fortificazions y les bastions[mudé | muda l codesc]

N document che nes dà na idea plu clera desche les fortificazions podova cialé fora n iade é n dessegn dl pater Cristoph Jager, daté con l medieje 1686. Al raprejenteia la acropola ai temps dl mons. canonich Matie von Jenner che à lascé fondé la claustra dles monies beneditines gnudes adalerch da Salzburg. Te chest temp à la aministrazion fat deplù laours de ampliament y de derturament che à endere desdrut feter dutes les pertes plu vedles: al é gnù tout demez les tores de defendura y i murs perimetrai y enluegia de chisc él gnù fat su n mur de cendla a entaiadura guelfa.

Cie che al resta encuei di vedli murs de defendura é demé la bastion judapé che tol ite la "Tor di Signours" (13eisem secul) y l vedl mur basvia con entaiadura ghibelina che lieia la gliejia dla Vergina con la capela dles Grazies y l'azienda agricola dlongia. La Tor di Signours ova a si temps na funzion de verdia y de liament con i variadours per podei rodé sun i murs entournvia. Canche al é gnù fat su la claustra él gnù fat fora tla tor ciamenes y salamenc per i prevesc y la servidour dla badia. Nia da giut é la faceda a nord dla tor vegnuda tafleda con treves de legn che se enchedra dret ben tla architetura locala.

L mur de cendla a vest se destira per apresciapuech 200 metri al our dla rodena che ciala devers l ruf Tinne. Defora su, dlongia l mur de cendla, conduj la streda per i pelegrins y i vijitadours enfin al comples claustral sunsom. Chest mur, fat su enluegia dl vedl mur de cendla al scomenciament dl 18eisem secul, ne à plu degugn variadours de verdia a desvalivanza dla bastion dessot.

La Tor de San Ciascian se erj sunsom la crepa a nord-est dlongia la Gliejia dla Santa Crousc; ala á na planta chedra y an domineia da chilò a straplom la zité de Cluses logheda za. 200 m dessot. Al pèr che al sie na costruzion che vae zeruch al temp roman, ma la prejenza de n valgugn elemenc architetonics tl stil gotich fej pensé che la tor sie vegnuda fata su ti secui anter l 13eisem y l 14eisem secul.