Ladinia De Belun

Da Wikipedia
Articul por Ladin Fascian

Ize la "Ladinia de Belun" l é la valades del Ciadore, del Egordin e de Zoldo.

La Magnifica Comunità del Cadore l é l istituzion storica che la lea duto al Ciadore, dal Comelego fin ia in Selva. Al Ciadore n ota al fasea parte de la Carnia: par chesta rason l Arcidiaconato cadorin, che incuoi l é sote Belum, l é stà par secui sote al Patriarcato de Acuileia.

Se se và dos a la classificazion linguistica fata dal Ascoli a la fin del Otozento, al Cadore al ciapa ize zones ladines e zones de passaio intrà l ladin e l veneto. Coi studie fate ize l secolo dapò al ciadorin al é stà considerà cume ladin s-ceto, de na famea de parlades desleada da cheles del Tirol. Inveze la parlades de Selva e Pescul ades les ien considerades ladines-atesines e chela de Zopié, cume ai tenpe del Ascoli, ladina-veneta. L Egordin (fin a Àlie) e Zoldo, che i era Pievi e Capitanati, les era comunitas de paes sote al vescovo de Belun-Feltre, e les era leades a la Magnifica Comunità di Cividal di Belluno.

La parlades de cheste luoghe les é senpre stades considerades cume de passaio intrà ladin e veneto, anche se la paroles pi veces les se ciata ize la parlades de Zoldo e del Agordin da Zenzenìghe in su. La parlada de Àlie se la puó considerà cume cheles de La Ròcia, Col e Selva, val a dì ladina-atesina.