Les stries, i baoi y les lumes

Janmatî Declara (1815-1884) scriv dles stries te sies "recordanzes ladines":

"Zacan, en chi agn, che i ladins fova stés dret die zenza prevesc se àl formé les stories dles stries. Can giatòven te na outa valgó te n plan, te n pre, te n bosch, na ostaria, dut en lumes y jent de bona vueia laite o valgó entourn a n gran legn con n fuech na clapeda de ei, eles de bona vueia, poester ence de urté valch cef da mort sun les rames de legn. Al fova bel cerc luesc, olàche les stries stova y se abinova gen, p.ej. Plan dles Stries, doi pici plans da cortesc sun les costes dl Sassongher, Biei, sot Cianins, Prà sot Pütia, fosc ence Col dla Vedla soura Rina, Sas de Stria ta San Ciascian. Ajache normalmenter végnel d'isté i temporai, datrai ence con granijoles y tempesta, da les pertes de Lijon y de Funés, dijòven che al fova les stries de Pütia che fajova temp y tempesta." Sun les stries végnel conté de vigni sort: gonot moujeles les vaces di autri, zenza jì te stala. Chietes te n cianton de stua, tàcheles sun na brocia n valgunes coreies y mouj sciche da les tetes dla vacia. Valch iade vàles ence tla pegna y l paur o la paur pò torné dis alalongia zenza che al vegne smauz. La pegna é strineda. Tles contejes ladines encònten datrai ence la figura dl strion, sceben che plu d'inrer che les stries. Ai é plu riei y plu da temei che les stries. En chi temps vegnìvel ence conté les stories de baoi sun Col Maladet y Col dla Salverjina. Da enlaouta encà végnel ence conté dles lumes de Pontac y de Rara.