Plata prinzipala/auter articul fauré

Da Wikipedia
Rest dl mond
L Rëni de Sardenia, ënghe tlamà l Rëni de Sardenia - Piemont o Piemont-Sardenia ntan l tëmp di Savoia, fova n stat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul. L rëni fova n cumëmber tl Cunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules de Corsica y Sardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dal Papa, che tl 1297 les ova dates al rë Jaume II de Aragon te la forma de n feud dal inuem regnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëures cuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibe de jure che de facto. Tl 1420, do la viera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dl Mper Spanuel. - Gëura l articul

Rëni de Sardenia[muda l codesc]

L Rëni de Sardenia, ënghe tlamà l Rëni de Sardenia - Piemont o Piemont-Sardenia ntan l tëmp di Savoia, fova n stat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul.

L rëni fova n cumëmber tl Cunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules de Corsica y Sardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dal Papa, che tl 1297 les ova dates al rë Jaume II de Aragon te la forma de n feud dal inuem regnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëures cuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibe de jure che de facto. Tl 1420, do la viera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dl Mper Spanuel.