Rëni de Sardenia

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Rëni de Sardenia
Regnum Sardiniae (latin)
Regne de Sardenya (catalan)
Reino de Cerdeña (spanuel)
Rennu de Sardigna (sarde)
Regno di Sardegna (talian)
Regnu di Sardegna (corse)
1297—1861
Bandiera ntan i tëmps aragonejes y spanuei, y inò dal 1324 al 1720[1][2][3] Blason di tëmps aragonejes y spanuei
Bandiera dal 1816 al 1848 ntan la union cul Piemont-Savoia Blason di tëmps di Savoia
Motto: FERT
(Motto de la cësa di Savoia)
Inn:
S'hymnu sardu nationale
(Ladin: "L inn naziunel sarde")
La Sardenia-Piemont tl 1859; i stac tlienc tl vërt linëus
La Sardenia-Piemont tl 1859; i stac tlienc tl vërt linëus
Capitela Cagliari
(1324–1720, 1798–1814)
Turin
(1720–1798, 1814–1861)
Rujenedes Ntan l tëmp iberian te la Sardenia:
Sarde, Corse, Catalan y Spanuel;[4]
Religion Catolizism (religion dl stat)[5]
Forma de guviern

Monarchia assoluta
(1324–1849)
Monarchia costituzionela parlamentera
(1849–1861)

• 1324–1327 (prim) Jaume II
• 1849–1861 (ultim) Vittorio Emanuele I
• 1900–1946 Vittorio Emanuele III
• 1946 Umberto II
Prim Minister
• 1848 (prim) Cesare Balbo
• 1860-1861 (ultim) Cont de Cavour
Populazion
• 1821

3 974 500[6]
Unit dant
Unit daldo
Giudicato di Arborea
Republica de Pisa
Republica de Sassari
San Mper Roman
Ducat de Savoia
Republica de Genova
Ducat de Genova
Curona de Aragon
Provinzies Unides de la Talia Zentrela
Rëni de la doi Sizilies
Rëni de Talia
Segondo Mper Franzëus

L Rëni de Sardenia, ënghe tlamà l Rëni de Sardenia-Piemont[7][8] o Piemont-Sardenia ntan l tëmp di Savoia, fova n stat te l'Europa dl sud dal 13ejim secul nfin al mez dl 19ejim secul.

L rëni fova n cumëmber tl Cunzil de Aragon y fova al scumenciamënt metù adum dala ijules de Corsica y Sardenia. La sovranità sun chësta ijules fova cuntesteda dal Papa, che tl 1297 les ova dates al rë Jaume II de Aragon te la forma de n feud dal inuem regnum Sardiniae et Corsicae ("rëni de Sardenia y Corsica"[9]). Scumencian tl 1324 ova Jaume II y si suzessëures cuncuistà l'ijula de la Sardenia y metù su si autorità sibe de jure che de facto. Tl 1420, do la viera Sarde–Aragoneja fova l'ijula rueda dl dut sota l Aragon y do la union danter la curones de Aragon y Castilia fova la Sardenia deventeda na pert dl Mper Spanuel.

Tl 1720 fova l'ijula y si rëni states dates demez dai Habsburg y Bourbon, che fova pertendënc al tron spanuel, al Duca de Savoia Vittorio Amedeo II. I Savoia l'ova unificheda cun si puscions storiches sun la tierafërma taliana y l rëni se identificova plu y plu cun i stac sun la tierafërma, pra chël che tucova, ora dl Ducat de Savoia, nce l Ducat de Aosta y prinzipac sciche l Piemont y la Contea de Nizza, che fova stac sota l cuntrol di Savoia dal 13ejim secul incà. Sota l rëni di Savoia fova l guviern, la tlas che reniova, i modiei culturei y l zënter de la populazion dl dut sun la tierafërma.[10] Perchël, nce sce la capitela de l'ijula de Sardenia y la sënta de si vize-rëiesc fova for de jure stata Cagliari, fova la sënta dl pudëi dal 16ejim secul inant stata la zità piemonteja de Turin, la capitela dl Ducat de Savoia.

Canche la puscions sun la tierafërma fova tumedes sota l'ocupazion y po l'anescion ala Franzia de Napoleon, vivova l rë de Sardenia per n tëmp sun l'ijula, per l prim iede ntan la storia di Savoia. L Cungres de Viena (1814–15), che ova restruturà l'Europa do la desfata de Napoleon, ova dat zeruch la puscions de la tierafërma ai Savoia y ngrandì si puscions cun la Liguria, tëuta dala Republica de Genova. Do che Genevra fova deventeda pert de la Cunfederazion Svizra ova l Tratat de Turin (1816) trasferì Carouge y n valgun autri raions al nuef cianton de Genevra. Tl 1847-48 ova n at de union, sciche chël de l'union danter la Gran Bretania y l'Irlanda, unificà i stac di Savoia sota un n ënt y sistem de lege cun la capitela a Turin, y cun na costituzion, l Statuto Albertino.

Canche fova rota ora la Viera de la Crim tl 1853 ova i Savoia trasfurmà si rëni te na putënza sterscia. Da ilò inant fova rueda la anescion de la Lombardia (1859), i stac de l'Italia zentrela y la Doi Sizilies (1860), l Veneto (1866) y l Stat dl Papa (1870). Ai 17 de merz 1861, l rëni de Sardenia, che fova cresciù tan scialdi sëura si cunfins ora, ova mudá si inuem te Rëni de Talia y spustà la capitela n iede a Firënza y po a Roma. Nscila fova l rëni de Piemont-Sardenia di Savoia l predezessëur dl rëni de Talia, che nstës fova l predezessëur de la Republica Taliana de ncuei.[11]

Inuem[mudé | muda l codesc]

L inuem uriginel dl stat fova l latin: Regnum Sardiniae, o Regnum Sardiniae et Corsicae canche pra l rëni tucova mo la Corsica. Per talian iel Regno di Sardegna, per franzëus Royaume de Sardaigne, sarde Rennu de Sardigna [ˈrenːu ðɛ zaɾˈdiɲːa], y per piemontesc Regn ëd Sardëgna [ˈrɛɲ ət sarˈdəɲːa].

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. "Storia dello stemma." (per italiano). Archivià da l uriginel ai 31 January 2023. Trat ite ai 31 Jan 2023.
  2. "Bandiere degli Stati preunitari italiani: Sardegna.". Archivià dal uriginel ai 31 May 2019. Trat ite ai 31 May 2019.
  3. "Flags of the World: Kingdom of Sardinia – Part 2 (Italy).". Archivià dal uriginel ai 25 February 2017. Trat ite ai 31 May 2019.
  4. Storia della lingua sarda, vol. 3, a cura di Giorgia Ingrassia e Eduardo Blasco Ferrer
  5. Seiwert, Hubert (2011). Religious intolerance and discrimination in selected European countries. LIT Verlag Münster. p. 166. ISBN 9783643998941. In 1848, the Statute or constitution issued by King Carlo Alberto for the kingdom of Sardinia (better known as Piedmont, from its capital in Turin) proclaimed “the only State religion” the Roman Catholic one.
  6. Cummings, Jacob (1821). An Introduction to Ancient and Modern Geography. Cummings and Hilliard. p. 98. ISBN 9781341377952. Trat ite ai 11 May 2022.
  7. "Sardinia-Piedmont, Kingdom of, 1848-1849". www.ohio.edu. Trat ite ai 2023-01-19.
  8. "Cavour and the achievement of unity (1852–61)". Sardinia-Piedmont | 12 | Italy in the Age of the Risorgimento 1790 - 1. Taylor & Francis (per inglese). Routledge. 1983. doi:10.4324/9781315836836-12. ISBN 9781315836836. Trat ite ai 2023-01-19.
  9. Schena, Olivetta (2012), Gamberini, Andrea; Lazzarini, Isabella (eds.), "The kingdom of Sardinia and Corsica", The Italian Renaissance State, Cambridge: Cambridge University Press, pp. 50–68, ISBN 978-0-511-84569-7, trat ite ai 2023-01-19
  10. "Sardinia, Historical Kingdom"., Encyclopædia Britannica
  11. Aldo Sandulli e Giulio Vesperini (2011). "L'organizzazione dello Stato unitario" (PDF). Rivista trimestrale di diritto pubblico (per italiano): 47–49. Archivià da l uriginel (PDF) ai 2 November 2018. Trat ite ai 19 March 2013.{{cite journal}}: CS1 maint: uses authors parameter (link)