Lingaz franzëus

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Franzëus / Franzesc / Franzous
Français
Pronunzia[fʁɑ̃sɛ]
StatFranzia, Belje, Svizra, Canada, Republica Democratica dl Congo y autri posć te la Francofonia
Numer che rejonaRujeneda de l'oma: 80 milions (2022)[1]
De ndut (L1 + L2): 274 milions (2022)[1]
Familia de rujenedes
Formes da dant
Alfabet latin (Alfabet franzëus)
Braille franzëus
Signed French
(français signé)
Status ufiziel
Rujeneda ufiziela te



Regulà daAcadémie Française (Academia Franzëusa) (Franzia)
Office québécois de la langue française (Quebec)
Codesc de rujeneda
ISO 639-1fr
ISO 639-2fre (B)
fra (T)
ISO 639-3fra
Glottologstan1290
Linguasphere51-AAA-i
  Stac y raions ulache l franzëus ie la rujeneda de l'oma de la maiuranza
(Ponc: ziteies cun trasmiscion dal franzëus a n'autra rujeneda, ulache l franzëus ie suenz na mendranza)
  Stac y raions ulache l franzëus ie na rujeneda ufiziela o aministrativa ma nia la rujeneda de l'oma de la maiuranza
  Stac y raions ulache l franzëus ie la rujeneda de na mendranza o na rujeneda culturela ma zënza n status ufiziel
Chësc articul à simboi fonetics dl AFI. Zënza l drë rendering pudëssl vester che te vëighes mé ponc de domanda, scatules o autri simboi mpede i carateresc Unicode. Per mparé de plu sun i simboi dl AFI, cëla Aiuto:IPA.

L franzëus (gherdëina: franzëus, badiot: franzesc, fascian: franzous; franzëus standard: français [fʁɑ̃sɛ] o langue française [lɑ̃ɡ fʁɑ̃sɛːz]) ie la prima rujeneda tla Franzia y la rujeneda dl’oma te pertes dla Svizra y dl Belje; l vën oradechël scialdi adurvà nce tl’Africa dl Nord y tla ex-colonies franzëuses, ulache l ie suënz la rujneda ufiziela. De ndut ie l franzëus na rujneda ofiziela te 29 stac al mond.

Storia[mudé | muda l codesc]

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. 1,0 1,1 Franzëus / Franzesc / Franzous at Ethnologue (25th ed., 2022) closed access