Vai al contenuto

Republica de la Set Provinzies Unides

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Republica de la Set Provinzies Unides di Paejesc Basc
Republiek der Zeven Verenigde Nederlanden
1579–1795
Motto: Eendracht maakt macht (Union fej stersc)
Inn:
Marcia Reale d'Ordinanza
La Republica de la Set Provinzies Unides tl 1789
La Republica de la Set Provinzies Unides tl 1789
Capitela Deguna (de jure)

Den Haag (de facto)

Rujenedes Olandesc, Saxon Bas, Frison Uzidentel
Religion Cristianejim olandesc refurmà (religion dl stat), Catolizism, Ebraism, Lutheranism
Forma de guviern Republica parlamentera federela
Stadhouder
• 1581–1584 Willem I
• 1751–1795 Willem V
Raadpensionarisr
• 1581–1585
• 1653–1672
• 1689–1720
• 1727–1736
• 1787–1795
Paulus Buys
Johan de Witt
Anthonie Heinsius
Simon van Slingelandt
Laurens van de Spiegel
Legislatura Stac generei
Populazion
• 1795

1 880 500
Unit dant
Unit daldo
Paejes Basc Spanuei
Republica de Batavia

La Provinzies Unides, ufizielmënter la Republica de la Set Provinzies Unides di Paejesc Basc (olandesc: Republiek der Zeven Verenigde Nederlanden; latin: Belgium Foederatum), fova na cunfederazion metuda su tl 1579, ntan la Revolta Olandeja, che ova durà nfin al 1795 cun la Revoluzion de Batavia. L fova l stat de dant di Paejes Basc da ncuei y l prim stat dl dut ndependënt dl popul olandesc.

La republica ie nasciuda canche set provinzies ti Paejes Basc Spanuei ova fat na revolta contra i renianc spanuei. La provinzies ova furmà na lianza contra la Spania tl 1579 cun la Union de Utrecht y detlarà si ndependënza tl 1581. La set provinzies fova Groningen, la Frisia, Overijssel, l ducat de Geldern, Utrecht, la contea de Olanda y la contea de Zeeland.

Referënzes

[mudé | muda l codesc]