Cinesc standard

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Cinesc standard
Mandarin standard
现代标准汉语
現代標準漢語
Xiàndài biāozhǔn hànyǔ
StatMainland China, Taiwan, Singapore
Rujeneda de l'oma
Has begun acquiring native speakers (as of 1988);[1][2]
prima rujeneda & segonda rujeneda: 80% de la Cina[3]
Familia de rujenedes
Formes da dant
Cinesc tradiziunel
Cinesc scemplificà
Mainland Chinese Braille
Taiwanese Braille
Two-Cell Chinese Braille
Signed Chinese[4]
Status ufiziel
Rujeneda ufiziela te
Regulà daNational Language Regulating Committee [zh] (China)[5]
National Languages Committee (Taiwan)
Promote Mandarin Council (Singapore)
Chinese Language Standardisation Council (Malaysia)
Codesc de rujeneda
ISO 639-3
ISO 639-6
  • goyu (Guoyu)
  • huyu (Huayu)
  • cosc (Putonghua)
Rujenedes cun codesc ISO6
GlottologNone
Countries where Standard Chinese is spoken
  Majority native language
  Statutory or de facto national working language
  More than 1,000,000 L1 and L2 speakers
  More than 500,000 speakers
  More than 100,000 speakers
Chësc articul à simboi fonetics dl AFI. Zënza l drë rendering pudëssl vester che te vëighes mé ponc de domanda, scatules o autri simboi mpede i carateresc Unicode. Per mparé de plu sun i simboi dl AFI, cëla Aiuto:IPA.
Common name in mainland China
Cinesc tradiziunel普通話
Cinesc scemplificà普通话
Senificat leterelCommon speech
Common name in Taiwan
Cinesc tradiziunel國語
Cinesc scemplificà国语
Senificat leterelNational language
Common name in Singapore and Southeast Asia
Cinesc tradiziunel華語
Cinesc scemplificà华语
Senificat leterelRujeneda cineja

L cinesc standard (cinesc scemplificà: 现代标准汉语; cinesc tradiziunel: 現代標準漢語; pinyin: Xiàndài biāozhǔn hànyǔ; let.: 'rujeneda Han moderna standard'), nce tlamà mandarin standard, ie na forma moderna standardiseda dl cinesc mandarin che fova per l prim iede stata codificheda ntan la perioda de la Republica de Cina (1912–1949). L ie la rujeneda ufiziela de la Republica Populera de Cina, una de la rujenedes prinzipeles de la Nazions Unides, dl Singapur y dl Taiwan. La se basa n gran pert sul dialet de Peking. L cinesc standard ie na rujeneda plurizentrela cun verscions standardisedes desfrëntes te la Cina, tl Taiwan y tl Singapur. Chëstes se desferenzieia dantaldut tl vocabuler.[6]

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. Norman (1988), pp. 251.
  2. Liang (2014), p. 45.
  3. "Over 80 percent of Chinese population speak Mandarin - People's Daily Online". en.people.cn. Trat ite ai 2021-12-22.
  4. Tai, James; Tsay, Jane (2015). Sign Languages of the World: A Comparative Handbook. Walter de Gruyter GmbH & Co KG. p. 772. ISBN 9781614518174. Trat ite ai 26 February 2020.
  5. http://www.china-language.gov.cn/ Archived 18 dezëmber 2015 te la Wayback Machine (Chinese)
  6. Bradley (1992), p. 307.