Cina

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Republica Populera de Cina
中华人民共和国 (Cinesc)
Bandiera de Republica Populera de Cina
Bandiera de Republica Populera de Cina
Blason de Republica Populera de Cina
Blason de Republica Populera de Cina
Bandiera Blason
Inn
义勇军进行曲 (La marcia di ulenteres)
Inuem ufiziel 中华人民共和国 (Cinesc)
Rujeneda ufiziela Cinesc standarda
Rujenedes de mendranza recunesciudes Mongol, Uigur, Tibetan, Zhuang y autres
Capitela Beijing
Majera zità Shanghai
Geografia
Spersa 9 596 961 km²
Ega 2,8
Demografia
Populazion 1 443 497 378 ab.
(1 nuvëmber 2020)[1][2]
Densità 150,4 ab./km²
Cumpëida dla fertilità 1,60 (2021)[3]
Guviern
Forma de guviern Republica unitera sozialista Marxista-Leninista a partit sëul
Secreter Generel dl Partit Communista Cinesc Xi Jinping
Prim minister Li Keqiang
Economia
PIB (numinel)
• de ndut
• a persona
(2021)
$17 820 miliarc[4]
$12 345
PIB (VPC)
• de ndut
• a persona
(2022)
$30 074 miliarc
$20 834
Munëida Renminbi (元/¥) (CNY)
CVN

13%

Auter
Prefis dl telefon +86
Furnea a

man drëta

Codesc ISO 3166 CN
Indesc dl Svilup Uman 0,768[5] (aut)
Coefizient Gini 38,2[6] (mesan)
  1. L cinesc y nglëisc ie la rujenedes ufizieles a Hong Kong. L cinesc y portughesc ie la rujenedes ufizieles a Macau.

La Cina (per gherdëina nce China; cinesc: 中国; pinyin: Zhōngguó), ufizielmënter la Republica Populera de Cina (cinesc: 中华人民共和国; pinyin: Zhōnghuá Rénmín Gònghéguó), ie n stat te l'Asia urientela. L ie una dla gran putenzes mundieles da aldidancuei cun 9,6 milions de km² y nteur 1,4 miliardes de abitanc.

Gran pert dla populazion rejona mandarin, ma l ie mo truepa autra etnies te chesta republica fromalmenter comunista, ma defin capitalista te si economia.

La China ie tl leur de deventé la majera putenza economica, aldidancuei iela segonda al mond, de grá a n svilup scialdi sterch ti ultimi dejeneies.

La zità capitela ie Beijing, che bele anticamenter fova la capitela dl imper cineisc.

la cultura cineija ie una dla plu antiches al mond y possa mustré su invenzions fundamenteles coche la stampa o l polver da stlop, mo dan l' Europa. Tla storia antica dla China fova mpurtanta la Dinastia Han.

L’inuem China vën da “Qin” o "Ch'in", cun referimënt al imparadú Qin Shi Huangdi.

Gran pert de si cultura ie mprenseda dal pensier de Confuzius, che se dumanda respet per la chemunanza, respunsabeltá y mpeni de duc.

La China á raions aministratives speziei sciche Hong Kong.


Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]

Asia


 
Stac de l'Asia

AfghanistanArabia di SaudiArmeniaAserbaigianBahrainBangladescBhutanBruneiCambogiaCasachstanCatarChirghistanCinaCipreCorea dl NordCorea dl SudCueitEmirac Arabs UniiFilipinesGeorgiaIapanIemenIndiaIndonesiaIordaniaIrachIranIsraelLaosLibanMalaisiaMaldivesMianmarMongoliaNepalOmanPachistanRusciaSingapurSiriaSri LankaTagichistan • TaiwanThailandiaTimor de l'EstTurchiaTurchmenistanUsbechistanVietnam

  1. "Population by sex, nationality and region".
  2. https://www.worldometers.info/world-population/china-population/.
  3. http://data.uis.unesco.org/index.aspx?queryid=239.
  4. https://data.worldbank.org/indicator/NY.GDP.MKTP.CD.
  5. https://hdr.undp.org/data-center/human-development-index#/indicies/HDI.
  6. https://data.worldbank.org/indicator/SI.POV.GINI.