Lëgns da fëia

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia
Lëgns da fëia

Definiziun[mudé | muda l codesc]

I lëgns da fëia (gherdëina: lëns da fueia, badiot: lëgns da fëia, fascian: èlber da foa) perd les fëies da d’altonn[1].

Lëgns da fëia da d'altonn.

I lëgns da fëia ti raiuns dles Dolomites[mudé | muda l codesc]

Ti raiuns dles valades ladines crëscel tl ambient natural danter i lëgns da fëia scialdi:

manëstri

alfri

saresc

bedois

aieri

frasseni

lindes

aunic

Plates colegades[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Plantae, sön Treccani.it – Enciclopedie on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana

Vocabolar dl ladin leterar[mudé | muda l codesc]

legnaⒺ LIGNUM (EWD 4, 189) 6 1844 legnes pl. (DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111)
gad. lëgna mar. lëgna Badia lëgna grd. lënia fas. legna bra. legna fod. legna amp. legnes LD legna
s.f. sg.
legname da ardere (gad. A 1879; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS 2002, grd. A 1879; G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS 2002, fas. A 1879; R 1914/99; G 1923; DA 1973; Mz 1976; DLS 2002; DILF 2013, fod. A 1879; G 1923; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002; Ms 2005, LD DLS 2002) a) Tomas de Cuz l jìa valch outa d’invern a se tor n stroset de legna, per se la vener. Tomas de Kuz l žia valk outa d’invern a se tor ‘n stroz̄ét de legna, per se la vener. BrunelG, TomasKuz1861:1 (bra.); b) Jan fova jit sun Resciesa a tré lënia S̄àŋ fòà s̄it suŋ Res̄iöźa a trè lëgŋa VianUA, JanAmalà1864:199 (grd.);
c) Spo ál ince comané, ch’an condüjes iló adalerch besties da soma, d’abiné lëgna da fá n bun füch
Spo àle incie comanè, ch’ang cungduje illò adarlerc besties da soma, d’abinè legna da fa ‘ng bung fuc
DeclaraJM, SantaGenofefa1878:99 (Badia)
legnes legname da ardere (amp. A 1879; C 1986; Comitato 1997; DLS 2002) a) E po ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorae ciapà a scroco / anche legnes da brujà. Epò ancora i par ben poco / a chel Dio de trionfà, / i vorave ciapà a scròco / anche legnes da brugià. DemenegoG, LodeMasciza1844-1929:111 (amp.).