Stina Walpoth Moroder

Da Wikipedia
Cristina Walpoth Moroder
Madona cun Bambin de Pepi Rifesser depënta da Stina Walpoth.
Nasciù/da 6 juni 1912
Mort/a 24 agost 1999
Cunesciù/da per Depenjadëura de sanc



Articul per Ladin Gherdëina
Stina Walpoth y familia ai 10 de setëmber 1957.

Stina Walpoth Moroder (6 juni 1912 a Urtijëi;† 24 agost 1999 a Urtijëi) fova na molera de sanc de Urtijëi.

Biografia[mudé | muda l codesc]

Stina ie nasciuda da Katharina Bernardi (Trina d'Alësc), cunesciuda sarturëssa de trohtes[1][2], y Alois Walpoth scultëur a Junerëi a Urtijëi. Si fredesc fova l scultëur Batista y Zenz, śotler. L pere ie mort jëun dal mel sech, canche Stina ova 12 ani, y loma, che nen ova nia assé da viver cun si lëur, à messù mandé Stina sul luech Tierler a Ciastel a fé da fancela. A Ciastel jiva Stina nce a scola dala munighes ulache la ova pedù mparé a desseniè y a depënjer. Nscila ie Stina jita a mparé l mestier de molera da Engl dl Alton. Jan suënz da una berstot al'autra ala cunesciù Sepl Oberbacher, n moler academich che laurova pra Ludwig Moroder sa Lenert. Iló ala cunesciù y maridà l mut de Ludwig Pauli y à laurà sciche molera te chëla berstot duta si vita. Stina ova n valgun fanc y à nsenià ju truepes de Urtijëi a depënjer y ie nce stata la molera che à laurà scialdi per Pepi Rifesser da Stufan. Stina à depënt truepes chedri a aquarel te si tëmp liede. Stina Walpoth y Pauli Moroder à abù cater fions: Norbert, Bernadette, Benno y Gustav. L mut Gustav à pià dò si berstot de moler. Stina jiva nce gën a se arpizé y ie stata doi iëdesc sun Saslonch[3].

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 69.
  2. Josl d'Alësc: Anda Trina d'Alësc à cumplÌ i 90 ani. Calënder de Gherdëina 1975, pl. 70-72.pl
  3. Luis Stuffer: Dan 60 ani sun Saslonch. Calënder de Gherdëina 2000, pl. 188-189. Foto de Stina cun i cumpanies.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 92-93.
  • Elfriede Perathoner Bergmeister: Grödner Krippenschnitzkunst. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1. Pl. 119.