Andrea Desalla

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina

Andrea Desalla (* 12 de agost 1872 a Urtijëi;† 14 de Jené 1959 a Santa Cristina) ie stat n preve de Gherdëina.

Inuem Desalla[mudé | muda l codesc]

Desalla vën da La Sala che ie n luech a Mareo. Salla ie n canal da mené ega per prei y ciampes (cfr. „saliëria”). Santa Cristina 1640 de Sala, Urtijëi 1655 Joannes Sala, (cfr. Anagrafa a Neustift: 1292 Otto de Sal). — Desalla iè bel da vedlamënter stai te Gherdëina[1].

Biografia[mudé | muda l codesc]

Ël ie nasciù sun Col de Flam Dessëura. Si oma fova Barbl Perathoner da Runcac y si pere fova Ujep Desalla maester de scola a Urtijëi. Ël à studià a Bulsan y a Trënt tl seminar, ulache l à for giatà la miëura notes te uni ejam. Te truepes ejams nce "Primam cum Eminentia". A Trënt iel unì sagrà preve ai 12 de lugio dl 1896 y à dit pona mëssa nevela a Santa Cristina ulache si genitores fova jic a sté. N fra de si loma fova Engl Perathoner, ënghe n preve.

Andrea Desalla ie pona stat caplan a Lengstein per trëi ani. Ël fova for stat de stleta sanità, l udova y audiva nce puech y perchël iel deventà mo da jëun benefiziat pra la dlieja de San Antone a Urtijëi per nuef ani y pona furmescere a Santa Cristina. Sciche furmescere se ovel damandà al vëscul de pudëi pisté la munighes di spediei (cëses de paussa) de Santa Cristina y de Urtijëi y de pratighé l esorzism per scunjuré de rie spiric. Ël se ova nce damandà de fe pert dla Congregazion de San Peter Claver per pudëi benedì santes, crëujes, padernostri y bedaies che dajova nce ndulgënzes per chiche giapova chësta cosses. Andrea Desalla univa uni lunesc da Santa Cristina a Urtijëi a pé sula scines, ulache l se sentiva plu segur dai auti, purtan for pea na gran omberla, per jì a crì la jënt y pisté la munighes.

Andrea Desalla fova scialdi cunesciù tla populazion de Gherdëina y dla Val Badia ajache l savova da cunsië y da cunselé y suënz fé uni adalerch roba unida mancia. De chësc ie scrites truepa testimonianzes tl articul de Eduard Moroder y tl liber de Milia Kostner.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

Cunliamënc[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Ti Cuinuem. Calënder de Gherdëina 1952, pl. 26.