Ciastel Colz a La Ila y l Gran Bracun

Da Wikipedia
Articul por Ladin Dolomitan
L Ciastel Colz a La Ila

I Colz ti ova n senn a mort al Gran Bracun y ai l á copé a Punt da Bos sun Col Maladet dl 1582.

Tla vejinanza de Marin a La Ila dàl atira al uedl dl viandant che passa dlongiavia - sun l troi vedl che menova zacan devers Col Maladet - na gran costruzion. Al é l Ciastel Colz, nominé da la jent dl paisc ence Gran Ciasa. Chest colòs gran y pesoch a forma de scatola chedra con murs de ceindla y does tores sta senté sun n laston amesa la bela campagna de Col Pinei. L ciastel encuei: elegant desche zacan, n hotel y restorant esclusif.

Tl urbar de Ciastelbadia (Sonneburg) végnel nominé n ciastel per la pruma outa l ann 1468, ma bonamenter fòvel chilò bele dal 1200 inant na fortificazion. L ciastel ne fova nia la senta de na giurisdizion desche l Ciastel de Tor a San Martin, ma fova plutost na residenza da d'isté per i nobli da jì a ciacia y desche scagn per tré ite l dieje dai paurs-afitadins.

L vescul da Persenon y la badessa de Ciastelbadia - a chi temps patrons dla valeda - nominova enlaouta per "auta dignité" si ciastelans, si vicars y empliés scialdi fora dles families dla bassa nobilté dla valeda desche i Asch-Brach, i Moreck, i Englmoor, i Rost da Ras y e.i. che ova sies raijes fora dla valeda y da les families nobles ladines di Colz y di Rubatsch (Ruac). La costruzion che an veid aldidancuei va inaò al temp dl nobl Hanns von Rubatsch zum Stern che fova sté vicar y aministradour dl Ciastel de Tor a San Martin. Al ova giaté dal emperadour Ferdinand I. la conzescion de costruì n ciastel "auf dem Burgstall in Stern" y de le nominé "Neu-Rubatsch" (ann 1536); sia parentela abitova tl vedl ciastel da Ruac "Alt Rubatsch", situé atira dlongia. Chest ciastel à messù vegnì trat ju dl 1912, davia che al fova plen de sfentes.

L fat de sanch[mudé | muda l codesc]

I nobli dl ciastel da Ruac fova parentés con i Colz da Freieck da Picolin che é deventés sun l troi d'arpejon patrons dla Granciasa (o Ciastel Colz) y chestes does families é liedes a n fat de sanch ju ite tles conties ladines dla Val Badia. La juebia, ai 6 de dezember dl 1582 - la seira denant che al vegnissa copé l Gran Bracun (Francesch Wilhelm da Brach) - s'òvel abiné bonamenter tl Ciastel Colz a La Ila l nobl Batista de Colz da Freieck y si mutons Casper Martin y Cristian Adan con si fanc. L venders, ai 7 de dezember, sun l iade de jí contra Gherdeina ài enconté tl bosch de Col Maladet l Gran Bracun che vegniva da Corvara.

Degugn ne volova zede l troi al auter. A chi temps fòvel na gran ofenuda per n riter y chesta é steda la stiza che ti à dé fuech a n vedl senn, tizé dal Gran Bracun enstes con sfides, ofenudes y bravedes. L Gran Bracun, enscí i storiografs, fova na persona rejiousa, stritousa y prepotenta che ova ferí dassen y zenza rejon l joen Casper Martin Colz. Bele da codie se ova les families di Colz y di Brach n senn a mort. L Gran Bracun é vegnù encertlé y copé dai Colz che é spo sciampés a Neustift. Encer chest fat de sanch - realmenter suzedù - él vegnù filé con l passé di agn les liejendes entourn la figura dl "Gran Bracun".

Doi agn do l assassinament, con la sentenza dl 20 de fauré dl 1584, ti él vegnù tout ai Colz da Freieck - da pert dl vescul da Persenon - duc i aveis, i componenc dla familia é vegnus bandis y la Granciasa é passeda dl 1602 ai nobli Winkler de Colz da Ruac (originars da San Laurenz te Puster y desche al pèr parenc di Colz da Freieck). L blason de chisc nobli fova l stambech con trei ciofs basvia che é vegnù sourantout dal comun de Badia desche blason ofizial. Trueps componenc de chesta familia é stés vicars y aministradours dl vescul tl Ciastel de Tor a San Martin.

Da la familia Winkler é l ciastel vegnù venù a la fin dl 1700 ai nobli de Mayrhofen da Sompunt che l à endere demé abù per puec agn. Dedò àl serví desche ciasa di pueresc dl comun de Badia enfin al 1805. Dal 1805 al 1808 é l Ciastel ence vegnù adoré n pez desche ciasa dla scola. Plu tert - con la secolarisazion di bens dla gliejia - él vegnù venù a les families da paur Rottonara y Pescosta adum al gran luech (mesc) che audiva laprò. Chestes l à venù l ann 1967 ai ostiers, Otto y Waltraud Pizzinini (la proprietara).

L Ciastel fova enlaouta oramai tl pericul de jí en ruina. N prum restaur de consolidament é vegnù fat ti agn dl 1972/73 dal Ofize dles "Beles Ertes". Damprovia à spo la proprietara nueva lascé fé restaurs da les cianeves enfin al tet. Al é vegnù lascé renové i murs de ceindla y les does tores (originaramenter nen fòvel 4, una per piz). I tec é vegnus coris ju con scianoles nueves y i murs é vegnus concés fora y fac su en pert da nuef.

Ti agn 1991-1992 él gnù fat i majers laours. L Ciastel de 3 auzedes y con n gran somas é vegnù laoré fora deplen. I 18 salamenc y les 2 tores é gnus enjignés ca desche hotel esclusif con ciamenes de luxus. I fonc é gnus tegnus en pert de pera y en pert de legn. I salfs é gnus enjignés ite con mobiliar rustical y ciastelan. Ti agn do à la proprietara lascé adoré l Ciastel per n valgunes mostres d'ert y per conzerc.

Liams[mudé | muda l codesc]

L Gran Bracun

Wikisource[mudé | muda l codesc]