Martin Vinazer

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina

Martin Vinazer (* 1674 a Urtijëi; † 1744 a Urtijëi) fova n scultëur de Gherdëina dla familia di scultëures Vinazer.

Vita[mudé | muda l codesc]

Martin, l mut plu jëun de Melchior, ie nasciú sa Pescosta a Urtijëi. Ël à mparà a ziplé da si fra Baldasar. Per ot ani iel stat a mparé a Unieja y a Roma coche n pò udëi dala lëtra che l ova scrit al magistrat de Bulsan per deventé zitadin de chëla zità ma che ti fova nia garatà. Plu tert savons che l stajova tl meje Bleje a Urtijëi.

N si nepot, mut de si mut Mathias, che se tlamova Giuseppe Antonio Vinazer (* Bula 1749; † Toledo 1804), fova jit tla Spania ulache l laurova sciche scultëur tl sas. Ël ie cunesciú a Toledo sciche José Antonio Finacer.

Opres[mudé | muda l codesc]

lëur tardiv dl 1742

Adum cun l fra Dominic (1666–1736) à Martin Vinazer ziplà auteresc a Bulsan y tla Val dl Isarc.

Tl Museum Gherdëina, tl Museum de Tluses, tl Museum Diozesan de Persenon y tl Diözesanmuseum Persenon y tl Österreichisches Museum für Volkskunde a Viena ie da udëi si opres. N bust reliquia dl 1715 ie da udëi tla dlieja Mariaheimweg a Bulsan, na statua de n sant tl ciastel Sumersberg a Gudon, scultures di apostuli Piere y Paul sul majer autere dla dlieja de Ciastel, san Nepomuk a Bulsan y n crist tla dlieja de Tluses, y tla dlieja de San Piere. Tla Chiesa della Madonna di Lourdes a Roa Castello Tesino iel na deposizion for de Martin Vinazer.

Tla Moravska-Galerie in Brno iel na Santa Elisabeta y San Giuani Batista dl 1722.

Cëla ënghe[mudé | muda l codesc]

  • Scultëures de Gherdëina

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Martin Vinazer, te: Hans Vollmer: Allgemeines Lexikon der Bildenden Künstler von der Antike bis zur Gegenwart. Begründet von Ulrich Thieme und Felix Becker. Band 34: Urliens–Vzal. E. A. Seemann, Leipzig 1940, p. 378–379. 
  • Cirillo Dell’Antonio: Artisti ladini 1580–1939. Ed. della Scuola D’Arte, Trento 1951, OCLC 81507118 (talian).
  • Nicolò Rasmo: Recenti contributi a Martino Vinazer: 1674–1744. In: Kultur des Etschlandes. XI (1957), 1–4, p. 156–157 (talian).
  • Nicolò Rasmo: Gli scultori Vinazer: origini dell'attività scultorea in Val Gardena. Museum Gherdëina , Urtijëi 1989, OCLC 797318611.
  • Lucio Rosa (Regia), Josef Unterer (Text): I Vinazer na familia de scultëures. Film tla rujnedes tudësch, talian y ladin. Produzion Studio Film TV per Rai Bulsan 1997.

Cunliamënc web[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Nicolò Rasmo: Gli scultori Vinazer: origini dell'attività scultorea in Val Gardena. Museum Gherdëina, Urtijëi 1989.