Preistoria ti raions ladins

Da Wikipedia

Preistoria ti raions ladins La nasciuda de n popul

I tëmpes dan la storia.

Tl Ander de Conturines sun Fanes (auteza 2800m) àn ciapé n gran numer de osc de lors. L'eté de chisc osc é anter 40.000 y 100.000 agn. Les lors vivova de erba; la prejenza de erbivors desmostra che sun Conturines, olache al é encuei graves, fòvel enlaouta pres verc.

L ensediament dles valedes ladines scomenciova dant ca. 9.000 agn. Enlaouta passòvel d'isté per i pres sot Sas de Pütia iagri y abinadours. Tl 1987 àn abiné sun Mondeval de Sora (2150m, anter Col y Anpezo) l schelet de n capo de n popul che vivova dant entourn 8.000 agn, con n gran numer de ogec enjontés pro la fossa. Za. dal 1700 d. C. inant él ensediamenc permanenc desche Sotciastel (Badia) o Plan de Crepei (Fascia).

Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]

Preistoria