Stazion de Soplajes

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
La stazion de Soplajes de la ferata de Gherdëina.

La stazion de Soplajes fova na stazion de la ferata de Gherdëina a Soplajes tl chemun de Santa Cristina. Per tudësch ova la stazion inuem Bahnhof Inner-Riedl. La denominazion de Inner-Riedl per Soplajes ne vën al didancuei nia plu adurveda.

Storia[mudé | muda l codesc]

La stazion fova stata giaurida adum cul rest de la ferata ai 6 de fauré dl 1916 do cin mënsc de lëur[1]. La stazion fova stata meneda dala Ferates Mperieles de l'Austria (k.k. Staatsbahnen) nfin ala fin de la Prima Gran Viera tl 1918[2], canche l raion de Südtirol fova passà ala Talia y la ferata de Gherdëina fova unida meneda inant da la Ferrovie dello Stato talianes.

Ajache la ferata fova n iede stata frabicheda per fins de trasport militaristich, an messù fé n valgun mudamënc per la adurvé per l trasport de persones. Do chisc mudamënc oven inò giaurì la ferata (y la stazion de Soplajes) ai 5 de fauré dl 1919[3].

Strutura[mudé | muda l codesc]

La stazion de Soplajes ne ova degun tretuars per ti judé ala jënt a senté su y la fova stata frabicheda te n tòch ulache l fonz fova plu aut dl stradon de Gherdëina. Per aspité sun la ferata dajovel n valgun banc che ne fova nia a sosta[4]. Do che n ova stlut la ferata oven zarà ju duta la nfrastrutura de la ferata y fat su na fermeda dla curiera. Daujin ala fermeda an metù su na tofla cun fotos che spiega la storia de la ferata de Gherdëina.

Referënzes[mudé | muda l codesc]

  1. Elfriede Perathoner, Stefano Planker, Scibla mo 'n iëde - Endstation Zukunft - Fine corsa futuro catalogo della mostra sul trenino della Val Gardena, p. 105, Museum Ladin, 2011
  2. A. Riccardi, Val Gardena e le sue R410, op. cit.
  3. Neri Baldi, 100 anni fa in Val Gardena, op. cit.
  4. Fermata di Soplases - facebook.com/feratadegherdeina