America dl Sud

Da Wikipedia
Jump to navigation Jump to search
Articul por Ladin Gherdëina Val Gardena dall'alto.JPG


South America (orthographic projection).svg

L'America dl Sud ie n cuntinënt. Cun na spersa de 17.843.000 km² y na populazion de 355 milions de abitanc iela l chert cuntinënt n con'de grandëza.

Dl ann 1494 fova l'America dl Sud unida spartida su tl tratà de Tordesillas dal papa Alesc VI danter la Spania y l Portugal. La pert orientela, ulache l ie aldidancuei l Brasil, ti fova unida data al Portugal, la pert ozidentela ala Spania. Per chël rejonen encueicundì portughesc tl Brasil, y spanuel tla majeranza di autri stac sudamericans. Mé tl Suriname rejonen coche lingua franca l "shranan tongo" y l olandëisc coche lingaz ofiziel. Tla Guiana vëniel enveze rujenà nglëisc, entan che tla Guiana franzëusa, che ie de per se nia n stat suvran, ma n departemënt souramer dla Franzia (DOM), veniel rujenà franzëus.

Il lingac indijens plu rujenei dl'America dl Sud ie l quechua, l guaraní y l aymara.

Stat Spersa
(km²)[1]
Populazion
(2016)[1]
Densità
per km²
Capitela
Argentina 2 766 890 40 677 348 14,3 Buenos Aires
Bolivia 1 098 580 9 247 816 8,1 Sucre
Brasil 8 514 877 200 908 598 23,6 Brasilia
Cile 756 950 16 800 000 21,1 Santiago del Cile
Colombia 1 138 910 45 013 674 37,7 Bogotà
Ecuador 283 560 13 927 650 47,1 Quito
Ijules Falkland (Riam Unì)[2] 12 173 2 967 0,24 Port Stanley
Georgia dl Sud y ijules Sandwich meridioneles 3 093 20 0,0 Grytviken
Guinea Franzëusa (Franzia) 91 000 209 000 2,1 Cayenne
Guyana 214 970 770 794 3,6 Georgetown
Paraguay 406 750 6 347 884 15,6 Asunción
Peru 1 285 220 27 925 628 21,7 Lima
Suriname 163 270 438 144 2,7 Paramaribo
Uruguay 176 220 3 477 778 19,4 Montevideo
Venezuela 912 050 26 414 815 27,8 Caracas
Total 17 824 513 397 426 313 25
"Cherta politica dl'America dl Sud

Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]

Geografia

Bosch dl' Amazonia

Eté dles descurides

  1. 1,0 1,1 Spersa y populazion te The 2008 World Factbook
  2. Revendichedes dal'Argentina.