Biologia

Da Wikipedia
Articul por Ladin Val Badia

La biologia (dal grech βιολογία , metü adöm da βίος , bìos = "vita" y λόγος , lògos = "stüde") é la sciënza che stüdia la vita, chël ó dí i prozesc fisics y chimics di fenomens en cunt di sistems viënc tolon ite süa biochimica, i mecanisms molecolars, la genetica, l’anatomia, la fisiologia y d’atri prozesc sciöche l’adatamënt, le svilup, l’evoluziun, l’iteraziun danter i organisms y le comportamënt.

Tla biologia vëgn la zelula reconesciüda sciöche la basa dla vita, i gens sciöche la strotöra de basa dl’arpejun genetica y l’evoluziun darwiniana por la seleziun naturala sciöche le prozes che regolëia la nasciüda y l’estinziun dles sortes viëntes. Düc i organisms viënc sides monozelulars che plurizelulars è sistems daverc che suravire tres la trasformaziun dl’energia y la reduziun dl’entropia locala dl sistem por regolé so ambiënt intern y tigní inant na condiziun stabila y vitala a chëra che al ti vëgn dir omeostasa. Tla biologia vëgnel a se le dé inrescides tres la metoda scientifica por confermé la varënza de na teoria te na manira razionala tres la formaziun de ipoteses, la sperimentaziun y l’analisa di dac por roé ala definiziun de na teoria scientifica. Tla biologia y te sües disciplines desvalies vëgnel studié la vita a pié ia da dan da 4 miliarc de agn y süa evoluziun tres n aumënt progressif dl sistem.

Svilup dla biologia tla storia[mudé | muda l codesc]

Le stüde dla filosofia naturala á metü man bele pro les ziviltés antiches dla Mesopotamia, dl Egit, dl subcontinënt indian y dla Cina. La biologia moderna á metü man tl’Antica Grecia [1] dantaldöt cun le stüde de Aristoteles, che á porté a n gran svilup de chësta disciplina cun süa opera “La storia di tiers” y d’atres operes.

Tratan le Renascimënt él gnü a se le dé n gran svilup dla biologia cun William Harvey che á desmostré la zircolaziun dl sanch tla porsona y Leonardo da Vinci cun sü stüdi tl ciamp dl’anatomia. Cun Galileo Galilei él gnü a se le dé na gran müdaziun tl stüde dla biologia aladô dla aplicaziun dla metoda scientifica basada sön l’osservaziun, la descriziun y la reproduziun di fenomens naturai tl labor.

Dl 1735 á Linneus publiché na classificaziun (tassonomia) de basa por le monn natural y sl 1750 ál scrit sö i inoms scientifics de dötes les sortes che al conesciô[2]

Charles Darwin

Le pinsier dl’evoluziun á metü man cun les operes de Jean-Baptiste Lamarck, che á porté dant por le pröm iade na teoria coerënta dl’evoluziun[3]

La teoria dl’evoluziun che á albü le suzes maiú é stada chëra elaborada da Charles Darwin y basada sön la seleziun naturala por la conservaziun y estinziun dles sortes viëntes tl tëmp dla storia dla Tera y svilupada a pié ia dai stüdi de Alexander von Humboldt, Charles Lyell y Thomas Robert Malthus. ​

Fondamënc dla biologia moderna[mudé | muda l codesc]

Teoria zelulara[mudé | muda l codesc]

Aladô dla teoria zelulara é la zelula l’unité fondamentala dla vita y düc i organism viënc é metüs adöm da öna o deplü zelules o da produc de derivaziun de chëstes zelules (por ejëmpl concores, polans, aundles y i.i.). Dötes les zelules se formëia da d’atres zelules tres la despartiziun zelulara. Ti organisms plurizelulars se formëia vigni zelula dl corp de n organism da na zelula singula de n ü fecondé. La zelula vëgn ince conscidrada l’unité de basa de tröc prozesc patologics[4]. Les funziuns de trasferimënt dl’energia vëgn a se le dé te na zelula giulan a prozesc sciöche le metabolism. Te na zela él les informaziuns genetiches d’arpejun (tl DNA) che vëgn dé inant da na zelula al‘atra tratan la despartiziun zelulara (mitosa).

Evoluziun[mudé | muda l codesc]

N conzet fondamental tla biologia é les müdaziuns di organisms viënc che vëgn a se le dé tres l’evoluziun. Aladô dla teoria dl’evoluziun é düc i organism dla Tera, sides chi ciamó viënc che chi morc fora che vëgn dal medemo antenat o da n pool genetich anzestral. Al vëgn araté che chësc antenat s’ais svilupé söla Tera dan da ca. 3,5 miliarc de agn[5]. Aladô de chësta teoria ess düc i baters, i archeobaters y i eucarioc le medemo antenat[6]

Genetica[mudé | muda l codesc]

I gens é les unites d’arpejiun fondamentales de düc i organisms. N gen corespogn a na pert dl DNA y á n influs sön la forma o sön la funziun de n organisms te na manira spezifica. Düc i organisms, dai baters ai tiers, á le medemo mecanism de basa che copiëia y traslatëia le DNA te proteines. La zelula ti é da fá la trascriziun de n gen che é tl DNA te na copia dl gen te RNA y le ribosom (n organ zelular) traslatëia le RNA te na proteina, chël ó dí te na secuënza de aminoaji. Le codesc genetich che codifichëia n aminoaje é le medemo por la maiú pert di organisms, mo n pü’ desvalí por n valgügn. Por ejëmpl na secuënza de DNA che codifichëia por l’insulin tla porsona codifichëia por l’insulin ince canche ara vëgn metüda ite de d’atri organisms sciöche les plantes[7].

Normalmënter é le DNA te cromosoms linears ti eucarioc y te cromosoms torogn ti procarioc. Pro i eucarioc é le DNA genomich tl zënter (nucleus) dla zelula cun de piceres cuantités ince ti mitocondri y ti cloroplasć. Pro i procarioc é le DNA te te n corp cun na forma nia regolara tl zitoplasm a chël che an ti dij nucleoid[8]. Ala totalité dles informaziuns en cunt de n organism ti dijon genotip[9].

Sistematica[mudé | muda l codesc]

Lëgn filogenetich dla vita – n lëgn che desmostra la descendënza deboriada de grups tasonomics y de organisms.

Aladô de deplü evënc en cunt dles sortes de organisms vëgnel a se le dé n sistem strotoré sciöche n lëgn de relaziuns danter les sortes desvalies, le Lëgn filogenetich. Le rode dla sistematica é chël da studié chëstes relaziuns y da ciafé fora les desfarënzies y les somëies danter les sortes y i grups de sortes[10]. Te vigni caje ne él tla sistematica nia sté saurí da ti jí do a na metoda de inrescida coreta denant che al se svilupess la teoria dl’evoluziun[11]

Normalmënter vëgn i organisms viënc partis sö te cinch rëgns: monera, protisć, fonguns, plantes y animalia.[12] Mo deplü scienziá arata che chësta divijiun ne sides nia plü atuala, insciö che pro i sistems moderns de classificaziun él trëi domëni: ​

- archaea (o archeobacteria)
- baters (o eubacteria)
- eucarioc (cun lapró protisć, fonguns, plantes y tiers)[13]

Chisc domëni se desfarenziëia aladô de zelules che á o n’á nia le zënter (nucleus) y dales desfarënzies tla composiziun chimica de biomolecoles fondamentales sciöche i ribosoms [14].

Porater é vigni rëgn ciamó partí sö insciö che che vigni sort sides classificada singolarmënter.

L’ordin é:

  • domëne
  • rëgn
  • phylum
  • classa
  • ordin
  • familia
  • jëne
  • sort

Al é porater ince i parassic intrazelulars che vëgn classificá “söl ur dla vita”[15] cun referimënt al’ativité metabolica. Chël ó dí che tröc scienziá ne arata nia chëstes strotöres sciöche formes de vita aladô dla mancianza de öna o de deplü funziuns carateristiches fondamentales che definësc la vita. Ares vëgn classificades sciöche virus, viroids o satelic.

Categorisaziun por organisms studiá[mudé | muda l codesc]

Tla tabela dessot i ciamps dla biologia che se dá jö cun le stüde de sortes particolares de organisms:

Ciamp dla biologia Organisms studiá Classificaziun scientifica di organisms studiá
Algologia (botanica Alghes grup Algae (alda pro le rëgn di protisć)
Antropologia Porsona jëne Homo
Aracnologia Aracnids classa Arachnida
Batracologia Anfibs classs Amphibia
Bateriologia Baters rëgn Bacteria
Botanica Plantes rëgn Plantæ
Entomologia Esapods superclassa Hexapoda
Erpetologia Retils y Anfibs classa Reptilia y classa Amphibia
Itiologia Pësc grup Pisces
Mamologia Mamifers classa Mammalia
Micologia Fonguns rëgn Fungi
Microbiologia Microrganisms organisms che alda pro rëgns desvalis, danter chisc Bacteria,

Archaea, Fungi (madër n valgügn) y Protisć

Ornitologia Vicí classa Aves
Primatologia Primac ordin Primates
Protistologia Protisć rëgn Protista
Virologia Virus (biologia) domëne Acytota (classificaziun nia definida)
Zoologia Tiers y Protozoi rëgn Animalia y grup Protozoa

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Magner, Lois N., A History of the Life Sciences, Revised and Expanded, CRC Press, 2002, ISBN 978-0-203-91100-6.
  2. Mayr Ernst, ch. 4 , in: The Growth of Biological Thought, Belknap Press, 1985, ISBN 978-0-674-36446-2.
  3. Gould, Stephen Jay, The Structure of Evolutionary Theory, Cambridge, The Belknap Press of Harvard University Press, 2002, pl.187, ISBN 0-674-00613-5.
  4. Mazzarello, P, A unifying concept: the history of cell theory, in: Nature Cell Biology, vol. 1, nº 1, 1999, pp. E13–E15, DOI : 10.1038/8964, PMID 10559875
  5. De Duve, Christian, Life Evolving: Molecules, Mind, and Meaning, New York, Oxford University Press, 2002, pl.44, ISBN 0-19-515605-
  6. Futuyma, DJ, Evolution, Sinauer Associates, 2005, ISBN 978-0-87893-187-3, OCLC 57311264 57638368 62621622
  7. Marcial, Gene G., From SemBiosys, A New Kind Of Insulin, businessweek.com, 13 d’agost 2007.
  8. Thanbichler M, Wang S, Shapiro L, The bacterial nucleoid: a highly organized and dynamic structure, in: J Cell Biochem, vol. 96, nº 3, 2005, pp. 506–21, DOI : 10.1002/jcb.20519, PMID 15988757
  9. Genotype definition – Medical Dictionary definitions, Medterms.com, ai 19 de merz 2012.
  10. Campbell Neill, Biology; Fourth edition, The Benjamin/Cummings Publishing Company, 1996, p. G-21 (Glossary), ISBN 0-8053-1940-9
  11. Futuyma Douglas, Evolutionary Biology; Third edition, Sinauer Associates, 1998, p. 88, ISBN 0-87893-189-9
  12. L. Margulis e Schwartz, KV, Five Kingdoms: An Illustrated Guide to the Phyla of Life on Earth, 3rd, WH Freeman & Co, 1997, ISBN 978-0-7167-3183-2, OCLC 223623098 237138975.
  13. Woese C, Kandler O, Wheelis M, Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya, in Proc. Natl. Acad. Sci. USA, vol. 87, nº 12, 1990, pl. 4576–9, Bibcode : 1990PNAS...87.4576W, DOI : 10.1073/pnas.87.12.4576, PMC 54159, PMID 2112744
  14. Woese C, Kandler O, Wheelis M, Towards a natural system of organisms: proposal for the domains Archaea, Bacteria, and Eucarya, in Proc. Natl. Acad. Sci. USA, vol. 87, nº 12, 1990, pl. 4576–9, Bibcode : 1990PNAS...87.4576W, DOI : 10.1073/pnas.87.12.4576, PMC 54159 , PMID 2112744
  15. Rybicki EP, The classification of organisms at the edge of life, or problems with virus systematics, in: S. Aft. J. Sci., vol. 86, 1990, pp. 182–186.