Peter Demetz-Fëur

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Peter Demetz depënc n afrësch sula cësa di destudafuech a Urtijëi.

Peter Demetz-Fëur (* 28 de juni 1913 a Urtijëi; † 1 de nuvëmber 1977 a Urtijëi) ie stat n moler de Gherdëina.

Biografia[mudé | muda l codesc]

Legrëza cun l depënjer à Peter Demetz giatà tres l moler Jacovino che ova si atelier te si cësa. L ie jit sciche lerner da Luis Moroder da Vidalonch. L ie stat saudé tla Val d'Aosta ulache l à giatà da depënjer per l museum dla Scuola Militare di Alpinismo figures zipledes tl lën sula tecnica dl arpizeda.

Cun Hubert Hellweger, diretëur dla cassa dl sparani de Urtijëi, jivl a depënjer ncantëur sula montes de Gherdëina.

Ti ani dl nazism a Peter Demetz suënz metù ora tla mostra Großen Deutschen Kunstausstellung a Minga; l ultim iëde l cheder Dan la dansciuda sun Mont de Sëuc tl 1943[1]. Dal 1943 mpò à Peter nsenià tla scola d'ert de Urtijëi y de Sëlva per 32 ani. Ël a metú ora a Urtijëi cun la Lia Mostra d'Ert y la grupa Ruscel y ie stat cumëmber dl Südtiroler Künstlerbund.

Opres[mudé | muda l codesc]

Si primes lëures ie scialdi nfluenzei dal opra de Gustav Jahn che ël stimova dassën. Te si chedri ie unic documentei nce truepes mejes de Gherdëina[2].

N valguna cëses de Urtijëi ie nce decoredes cun depënc a frësch de Peter Demetz.

L Museum Gherdëina à n valguna opres de Peter Demetz.

Mostres[mudé | muda l codesc]

Peter Demetz da audì tl Radio Ladin ai 18 de mei 1970 rejona sui paures y la natura per l an dla natura 1970.
  • Museum Gherdëina cun Luis Piazza tl 1989.
  • Mostra Omage a Peter Demetz y si Dolomites tl 1908 a Trënt tl palaz dla Region Trentino Südtirol.

Scric[mudé | muda l codesc]

  • Peter Demetz: Gustav Jahn † 1919. Calënder de Gherdëina, 1971, pl. 83–84.
  • Piere Demetz da Fëur: Velch de bel per chëi che va gën sa mont. Calënder de Gherdëina 1974, pl. 85–86.
  • Piere Demetz da Four: La ”Lia per natura y usanzes de Gherdëina” - 3° Cungres nternaziunel per la defendura dia natura. Calënder de Gherdëina 1975, pl. 92-93.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Rudi Moroder-Rudolfine, Leander Moroder: Peter Demetz. Istitut culturel ladin Micura de Rü, 1993.
  • Toni Senoner: Na mostra de lecurdanza de doi artisc de Gherdëina. Luis Piazza, Peter Demetz. Calënder de Gherdëina 1989 pl.44-47.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Carl Kraus, Hannes Obermair: Mythen der Diktaturen. Kunst in Faschismus und Nationalsozialismus – Miti delle dittature. Arte nel fascismo e nazionalsocialismo. Südtiroler Landesmuseum für Kultur- und Landesgeschichte 2019. ISBN 978-88-95523-16 pl. 196–197.
  2. L luech de Costamula de sot te n acuarel dl 1950.

Cunliamënc[mudé | muda l codesc]