Col de Flam

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
L Col de Flam a Urtijëi
L Col de Flam a Urtijëi

L Col de Flam ie n col a nord de Urtijëi y a uzidënt dla frazion de Sacun tl Chemun de Urtijëi. La pert abiteda dl col vën encé tlameda Ridl da Sacun.

Storia[mudé | muda l codesc]

L Col de Flam ie scialdi mpurtant per la scuviertes archeologiches dl Temp dl Fier (400-15 dan G.Cr.) che n à abinà iló. Bele dan plu de 150 ani oven giatà tl "ciamp fosch" na gran cumpeida de ermes, massaria y fibules de fier, che n pert ie mo cunservei tl Museum de Gherdëina[1].

Tl agost 1977, canche n a giavà per fé la nueva streda de Sacun tla raida dl fussel de Nis, à Franco Prinoth-Socrëp y Janmatie Moroder d’Urtijëi giatà resć de scudelam y osc brujei. Cun l'aiut de ulenteres, pasciunei, sot ala direzion de Reimo Lunz, iel stat mesun de abinè y restc de n ncësa. L se trata de na cësa retica, coche bel abinedes te plu luesc dl Tirol y dl Trentino de ca. 450 ani dan Gejù Crist[2].

L Crist de Col de Flam de Luis Insam
L Crist de Col de Flam de Luis Insam

Crist de Col de Flam[mudé | muda l codesc]

Tl 1933 ie stà metù su sun Col de Flam n Crist, ziplà te lën de castania da Luis Insam de Levisc Antone. A sté de model ova Luis Insam tëu n si fant Andrea Mahlknecht da Rainel. Tl 1967 ie stata fata na capela sa la promenade dl Col de Flam per mëter a sosta chësc Crist[3].

Saisom Col de Flam fova na pitla ustaria, che ie stata daviërta nchin ai 23 d'agost dl 1965 canche l'ost à mazà si fëna [4].

Sun Col de Flam ruvun tres trei troies, che ie dala promenade suvier, passan l Crist, dala streda Grohmann tres l pitl fussel de Nis y dala Val D'Ana.

Ridl da Sacun[mudé | muda l codesc]

La vedla cëses y i mejes dl Col de Flam ie: Pincan, Sodlieja, Plajes, Col de Flam Dessot, Col de Flam Dessëura, Col de Flam, Val, Nis (Pitl Poz), Poz Dessëura, Poz Dessot, Poz Dedite, Paul Dossu, Pescosta (Vedla), (Gran) Sotria, Ciajea, Pitla Sotria, Mulin de Sotria y Pitl Fever[5].

Funtanes[mudé | muda l codesc]

  • "L Museum de Gherdëina", Urtijëi, 1985.
  • Leo Runggaldier da Furdenan: L Crist de Col de Flam. Calënder de Gherdëina 1953, pl. 34.
  • M.E. Cristc dla Val de Gherdëina. Calënder de Gherdëina 1973, pl. 50-55.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Fotos di reperc de Col de Flam, Calënder de Gherdëina 1961, pl. 69,70 y 87.
  2. C.M. (Cristl Moroder) do Reimo Lunz: Col de Flam nes lascia inò nrescì velch. Calënder de Gherdëina 1979, pl. 105.
  3. Leo Crepaz: ‘’Ëurità y turmënt de n bel talënt. ‘N memoria de Luis Insam, Tavela’’. Calënder de Gherdëina 1956, pl. 46-49.
  4. Cronica 1965. Calënder de Gherdëina 1967, pl. 73.
  5. Barbara Lanz, Sonja Mitterer: Höfekarte Gröden. Museum Gherdëina, Urtijëi 2014. ISBN 978-88-909015-0-8.