Museum Gherdëina

Da Wikipedia
(Readressà da Museum de Gherdëina)
Articul per Ladin Gherdëina
La Cësa di Ladins a Urtijëi sënta dl museum
Giaurida dl Museum. Ntervista de Robert Pöder de Rai Südtirol cun l presidënt Robert Moroder per tudësch. Bruno Moroder.
Mostra de fotografies de Gherdëina. Presentazion de Robert Moroder. Edgar Moroder conta dla storia de Gherdëina.

L Museum Gherdëina à si sënta a Urtijëi tla Cësa di Ladins. L Museum Gherdëina ie unì inaugurà ai 7 de agost 1960. Da ntlëuta iel unì ngrandì doi iedesc. L vën menà da na diretëura y culaburadëures y da n Cumité de 10 persones:5 persones ie litedes dai cumëmbri dl Museum, 2 ie reprejentanc dla Union di Ladins de Gherdëina y 3 ie reprejentanc di chemuns de Urtijëi, S. Cristina y Sëlva [1].

Fins dl Museum Gherdëina[mudé | muda l codesc]

L museum ie na istituzion al servisc dla jënt y dl svilup culturel dla sozietà[2]. I fins che se a metù dant l Museum Gherdëina ie culeziuné, mantenì y varenté l'arpejon culturela y artistica, coche nce la richëzes naturalistiches dla valeda, prejenté la culezions y purté pro a les valorisé tres studesc spezifics, tué do n con' dla storia y cultura dla jënt de Gherdëina y mustré su si identità culturela, purté pro cun si atività, tres manifestazions y publicazions, a n svilup criatif dl' ert y dla vita culturela dla valeda.

Sales de mostra[mudé | muda l codesc]

Entreda[mudé | muda l codesc]

L Ichthyosaur Cymbospondylus te si grandëza naturela sul mur de cësa

Da udëi la crëusc de Sëurasas de Vinzenz Peristi y Baptist Walpoth 1933 , y na pitura dl luech de Urtijëi coche l fova tl 1860 de Josef Moroder Jumbiërch.

Culezion Dlieja da Sacun[mudé | muda l codesc]

Cripl dla scola Vinazer
Ciaval de lën
Drap dla Pascion da Sacun

Cripl y scultures urigineles per la majera pert dla scola di Vinazer. Pitura uriginela de Franz Sebald Unterberger (1751) che fova sul gran autere. D'autra cater figures de sanc di scultëures Trebinger.

Sala dla scultures[mudé | muda l codesc]

La sala ie rica de scultures de Gherdëina, danter chëstes de pitla scultures de lën cun na Pietá dl 16ejim secul, scultures di Vinazer y scola, portaëures, ciandelieresc y criples dl 18ejim secul y scultures de tieres che va fina al 19ejim secul. Culezions de scultures de Albino Pitscheider y de Luis Insam Tavella, criples de Levisc Antone Insam, de Vinzenz Peristi la gran cripl de Luis Insam Tavella, la Santa Genoveva de Johann Dominik Mahlknecht y l gran Crist de Val dl 17ejim secul.

Sala de storia naturela[mudé | muda l codesc]

Daonella Lommeli fossil

La culezion de fossii y de minerei ie dantaldut dla Dolomites de Gherdëina y de Fascia di periodes Perm, Trias, Jura y Crëida[3]. I pec de majera mpurtanza ie l rest de ittiosaur de Secëda, l fossil Ortiseia leonardii dl Perm abinà te Cuecenes, i fossii Nautilus y l pësc Archaeolepidotus leonardii abinei tla vëtes Bellerophon dl Perm. Per la scoles iel mo da udëi minerri che vën da dut l mond, tieres stafunei ora, pavëi de uni sort y na culezion de ciofes da mont.

Drap dla Pascion[mudé | muda l codesc]

L drap dla dlieja da Sacun dl 1630 ie l'sëul de dut Südtirol da udëi.

Segondo partimënt[mudé | muda l codesc]

Sala Luis Trenker[mudé | muda l codesc]

Na pert dla sala ie dedicheda ala culezion de Luis Trenker che l Museum ova arpà y metù ora dal 2004.

Majon de Bierjun[mudé | muda l codesc]

Majon de Biërjun

L ie da udëi la majon dl meje Biërjun cun dessënies de crëida cuecena dl 1490.

Chiena de Gherdeina[mudé | muda l codesc]

La chiena de Gherdëina fata dal 1700 inant y purteda ora te dut l mont ie da udëi adum cun la popes turnedes de uni mesura.

Pitures[mudé | muda l codesc]

Pitla culezion de pitures de bera Sepl da Jumbiërch

Archeologia[mudé | muda l codesc]

Tl'ultima sala vën mustrei i reperc archeologics giatei sun Frea (7000-5000 ani dan Crist), y la culezion dl Purger de Col de Flam.

Publicazions dl Museums[mudé | muda l codesc]

  • Matthias Frei, Georg Innerebner, Rudolf Moroder-Rudolfine, Christian Moroder, Edgar Moroder, Viktor Welponer: Gröden und sein Heimatmuseum. Ein talkundlicher Führer. Urijëi 1966.
  • Viktor Welponer, Edgar Moroder, Reimo Lunz, Adolf Kostner, Johann Moroder, Rudolf Moroder-Rudolfine, Rita Stäblein. Fotos: Robert Moroder y Luis Piazza: L Museum Gherdëina – Das Grödner Heimatmuseum. Überblick über Grödens Kunst-, Natur- und Vorgeschichte (cun cuntribuc ladins y tudësc) 1985
  • Rudolf Moroder-Rudolfine: Albino Pitscheider: Scultëur y Maester – Bildhauer und Fachlehrer – Scultore e insegnante d'arte. 1987.
  • Nicolò Rasmo: Gli scultori Vinazer. Origini dell'attività scultorea in Val Gardena. Cun n cuntribut sun Giuseppe Antonio Vinazer de Juan Nicolau Castro, Toledo. 1989.
  • Rita Stäblein, Robert Moroder: La vedla chiena de Gherdëina – Altes Grödner Holzspielzeug – Il Giocattolo in legno della Val Gardena. Edizion te trëi rusnedes 1994.
  • Peter Neuendorff: Kochbuch der Anna Maria Sanoner und der Felicita Unterplatzer. Traduzion dal tudësch, fotos: Robert Moroder 1995.
  • Gert Ammann, Edgar Moroder, Ingrid Moroder-Runggaldier y Robert Moroder: Josef Moroder Lusenberg. 1846–1939. Catalogh de ne mostra, 1994.
  • Ingrid Runggaldier-Moroder, Barbara Tomelleri y Robert Moroder: Leo Crepaz da Maidl. Catalogh de ne mostra per i 90 ani de Leo Crepaz. 1998.
  • Paulina Moroder y Rudolf Moroder-Rudolfine: Hans Sontheimer 1906–1981. Catalogh de ne mostra. Urtijëi/Eppan 1999.
  • Cristl Moroder, Rudolf Moroder-Rudolfine y Danila Serafini: Ludwig Moroder 1879–1953. Scultëur y maester. Bildhauer und Fachlehrer. Scultore e insegnante d’arte. N lecort di 50 ani dala mort. Gedächtnisschrift zum 50. Todestag. Edizione commemorativa nel 50.mo anniversario della morte. 2003.
  • Lucio Rosa Eva Gadner: Josef Moroder Lusenberg 1846-1939 - Ein Grödner Meister der Farbe DVD Ed. Provinzia Autonoma Bulsan-Südtirol, 2009
  • Eva Gadner, Gert Amman, Peter Weiermair: Josef Moroder Lusenberg, Bera Sepl da Jumbiërch, Editëur Istitut Ladin Micura da Ru, Museum Gherdëina, Südtiroler Kulturinstitut 2009. ISBN 978-88-8171-085-0
  • Barbara Lanz, Sonja Mitterer: Höfekarte Gröden. Museum Gherdëina, Urijëi 2014. ISBN 978-88-909015-0-8
  • Sybille Moser-Ernst: Moroder Lusenberg, Ed. Rosenheimer Istitut Ladin Micurá de Rü Museum Gherdëina ISBN 978-3-475-54552-8 2016
  • Verena Niederegger Senoner: Das Fastentuch von St. Jakob in Gröden/Il telo quaresimale di San Giacomo in Val Gardena, Istitut Ladin Micurá de Rü y Museum Gherdëina, 2017.
  • Paulina Moroder, Gretl Senoner curatëures: Gröden: Eine Reise durch die Zeit/Val Gardena: Un viaggio nel tempo, Museum Gherdëina, Edition Raetia 2018. ISBN 978-88-7283-633-0, ISBN 978-88-7283-639-2.
  • Wolfgang von Klebelsberg, Paulina Moroder, Václav Šedý: Mejes de Gherdëina. Memoria de na cuntreda/ Bauernhöfe in Gröden. Das Gedächtnis einer Landschaft / Masi in Val Gardena. La memoria di un paesaggio, Editëur Officina Libraria. ISBN 978-88-3367-050-8.

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Paulina Moroder: Museum de Gherdëina 1960-2010. 50 ani de mpëni per l' arpejon culturela de Gherdëina, Calënder de Gherdëina 2011, Union di Ladins de Gherdëina Urtijëi, 2010 p. 45-64.
  2. ICOM, International Council for Museums
  3. La mostra ie stata cureda da Carmen Broglio Loriga y Renato Posenato dl Università degli Studi de Ferrara

Cëla nce[mudé | muda l codesc]

Sun Internet[mudé | muda l codesc]