Levisc Antone Insam

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina Val Gardena dall'alto.JPG
Levisc Antone Insam
Cësanueva Franz Insam 1828-1913.jpg
Levisc Antone, quarto dovia da man ciancia y si familia; danca: Maria Katherina Wanker y Franz Insam. Dovia da man ciancia i mutons/ans: Lena, Zenz, Levisc Antone y Alexia.
Nasciù/da 20 de auril 1870
Mort/a 8 de agost 1931


Operes cunesciudes Cripl tl Museum Gherdëina, Crist te Curtina Urtijëi


Fëna Maria Moroder Lusenberg
Crist de Levisc Antone Insam te curtina a Urtijëi

Levisc Antone Insam, nce Alois Insam sen. (* 20 de auril 1870 a Santa Cristina; 8 de Agost 1932 a Urtijëi) fova n scultëur de Gherdëina.

Biografia[mudé | muda l codesc]

Si fëna fova Maria Moroder (1873-1946) fia de Anna Maria Sanoner y Josef Moroder Jumbiërch. I se ova maridà ai 23 de auril 1900. Do che l se ova maridà al cumprà l luech Doss dl Preve a Urtijëi. I fions fova: Rudi (pere de Otto y Raphael) y Luis (pere de Claudia, Gretel, Romana, Hansi y Walter), che fova scultëures, Trina (loma de Emmele y Luis da Stlujuc) y Anna fëna de Vinzenz Peristi. L ova scumencià a mparé a depënjer ma pona al nce mparà a ziplé tla berstot de Alois Kostner da Stlujuc y da Batista Moroder. Te si berstot ova mparà a ziplé Luis Senoner dla Tinderla (1892-1960), Gottfried Moroder (1887-1972), Vinzenz Moroder (1889-1990), Leo Moroder Doss (1899-1982), Otto Moroder Jumbiërch (1894-1977) y Tone Sotriffer Pedetliva. Levisc Antone fova n gran apasciunà dl juech dl scioh y Otto Moroder y Tone Sotriffer fajova al scioh suënz cul moster te berstot[1].

Lëures[mudé | muda l codesc]

Tl Museum Gherdëina iel da udëi la cripl de Levisc Antone Insam dl 1927, cumpreda dala Cassa dl Sparani tl 1942 per n museum da unì y duneda ala "Mostra degli Artisti Gardenesi" ala cundizion che la uniss mei venduda. Tla curtina plu de Urtijëi ie da udëi n gran crist de Levisc Antone Insam.

Cripl tl Museum Gherdëina

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Ruben Bernardi: L scioh te Gherdëina - n juech a blanch y fosch Calënder de Gherdëina 1995, pl. 159.

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Elfriede Perathoner Bergmeister: Grödner Krippenschnitzkunst. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1. Pl. 79-80 (tudësch).