Pepi Martiner
Articul per Ladin Gherdëina |

Pepi Martiner (* 14 de agost 1943 a Urtijëi ; † 2 de merz 1976 a Trënt), laureà de sciënzes politighes ie stat n jurnalist y n uem de politica ladin.
Biografia[mudé | muda l codesc]
Pepi Martiner fova l plu vedl de cin fredesc, fi de Adolf Martiner y de Frida Stuflesser de Petlin.
Do la scola elementèra fov-l jit a studië tl seminar Johanneum tl Luech Tirol. Do che l ova fat tl 1962 la matura classica, iel jit a l'università de Milan
tla facultà de scienzes pulitighes, ulache l ova arjont l titul de dutor l'ann 1968. Per 15 mënsc ovel pona fat l militer sciche scëmpl saudé. Tl 1970 al scumencià a lauré pra la RAI de Bulsan coche coordinatëur dla trajmiscions cultureles ladines Dai crëps dl Sela. Ai 14 de setëmber 1974 ova Pepi maridà Zita Senoner dl Plòc de Sëlva y à abu na muta Silvia.
Pepi Martiner ie mort do che l ie stat menà sot da n auto sun streda a Bulsan ntant che l jiva a cësa cun la fëna y si popa de 7 mënsc.
Atività[mudé | muda l codesc]
Bele da studënt ovl judà a meter su la grupa Studënc de Gherdëina y fova deventà presidënt dla grupa. Ël ie pona deventà prësc cunselier dla Union di Ladins de Gherdëina y cunselier dla Union Generela di Ladins dla Dolomites.
Ël ie stat doi iedesc uem de chemun de Urtijëi y un n iede assessëur dl Chemun de Urtijëi.
Ël fova cumëmber dl partit Democrazia Cristiana, amich y tla linia de Alcide Berloffa.
Dal 1974 al 1976 iel stat cumëmber dla Cunsulta Culturela Ladina.
Pepi Martiner à urganisà y judà ence sciche relatëur te truepes dis culturei ladins.
Rujenedes pra la sepultura[mudé | muda l codesc]
Pra la sepultura de Pepi Martiner à l onorevole Alcide Berloffa dit, tra l auter, te si rujeneda: „... tu l’hai tanto amata la tua gente e l’hai rappresentata con passione e con dedizione esemplare anche nelle sue aspirazioni più intime. Sentiamo di doverti ringraziare per averci insegnato come si serve un popolo, quale sincerità e quanto senso della verità occorre per servirlo nelle scelte politiche, quale amore del bene comune e quale vero rispetto della persona umana sono necessari per le scelte di giustizia anche nelle responsabilità amministrative... Il tuo passaggio, così breve ma intenso, è stato incisivo. Hai lasciato una traccia significativa ovunque ti sei dedicato, una grande generosità ti ha sostenuto nello slancio deciso e singolare della tua presenza...“
Rujeneda de seniëur Cristian Moroder, regens dla scola Johanneum a Dorf Tirol ulache Pepi Martiner ova studià. „… savon de chël che tu es fat per la nosta tiëra ladina, nosta jënt, rujeneda y cultura, per chël che tu te es festidià y rujenà per la rajons di ladins, per chël che te es mpenià per n miëur pensé soziel…“ Trascrizion completa dla rujenedes.
Publicazions[mudé | muda l codesc]
- Pepi Martiner: Raprejentant ladin o raprejentant di Ladins. La Usc di Ladins. An III N. 2 1. de Fauré 1974, pl. 3.
- Pepi Martiner: Mantenion nosta rujeneda de l'oma (Referat de Pepi Martiner pra l 5° Dì culturel ladin a Urtijëi). Calënder de Gherdëina 1975, pl. 41-50.
Notes[mudé | muda l codesc]
- ↑ Wolfgang Moroder: Viac culturel di studënc de Gherdëina ti Grijons. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 35.
Bibliografia[mudé | muda l codesc]
- La presidënza dla Union Generela di Ladins dla Dolomites: Pepi Martiner †. Nos Ladins 1 de auril 1976, An 5 N. 4, pl. 1-2.
- Edgar Moroder: Pepi Martiner †. L lecord de n gran amich de duc i ladins. Nos Ladins, An 5 N. 4, pl. 8-9.
- Frida Piazza: Lëtra scrita a Pepi ntan si sepultura. Nos Ladins, An 5 N. 4, pl. 9-10.
- Leo Martiner: N cumià splaiënt. Nos Ladins, An 5 N. 4, pl. 10.
- Paula Moroder: I Ladins à perdù Pepi. Nos Ladins, An 5 N. 4, pl. 10.
- Vinzenz Peristi: Pepi Martiner y l mont Ladin. Nos Ladins, An 5 N. 4, pl. 11.
- Salut dl on. Berloffa a Pepi sun curtina. Nos Ladins, An 5 N. 4, pl. 11.
- Bera Sepl Runggaldier da Passua pra fòssa de Pepi l di dla sepultura. Nos Ladins, An 5 N. 4, pl. 9-10.
- Vinzenz Peristi: Dr. Pepi Martiner † 2.3.1976. Calënder de Gherdëina 1977, pl 36.
- Vinzenz Peristi: Pepi Martiner - 20 ani do. Calënder de Gherdëina 1997, pl. 135.