Ganes y salvans

Da Wikipedia

Ganes y salvans

Storia[mudé | muda l codesc]

I ritms de vita se à mudé dassen ti ultims cent agn tles valedes ladines. La busia turistica ne à nia demé mudé la maniera de se tré l vive, ma ala à ence stopé via na tradizion longia, chela dles conties. Les conties vegniva zacan tramanedes da na generazion a l'autra a ousc, ence ajache puec y degugn ne savova da scrive.

Dantaldut tl temp dla contra-reforma tl XV-XVI secul cialova ence la gliejia catolica de desraijé chestes contejes, ma ales se à empò tegnù "vives" enfin a la fin dl Otcent canche an enconta i ultims "contastories" che se recordova endere demé plu valch spidic plu o manco lonc de cie che dova ester n iade de dretes stories con plu capitui.

Anter chi che se à tout soura l laour sfadious de mete ju per scrit y de varenté chest patrimone popolar él da recordé i prevesc fascians Giuseppe Brunel y Tita Cassan, l autor ladin de Gherdëina Wilhelm Moroder da Jumbierch y l professour Tita Alton da Colfosch. Sie laour de reguei ne pò encuei nia vegnì arpriejé assé. La analisa dles contejes te n raion plu ampl nes conta ence te cie contest storich-cultural che i ladins à tout su chestes stories. I motifs va gonot cotant soura les seides dla Ladinia fora. I reporton na pruma pert con n valgunes figures dles liejendes ladines.

I salvans y les ganes, les vivenes y i vivans, les bregostanes y i bregostans[mudé | muda l codesc]

Tita Alton (1845-1900) conta te si: "Proverbi, tradizioni ed anneddoti delle valli ladine orientali, Innsbruck 1889 - stampa anastatica, Arnaldo Forni Editore, Sala Bolognese 1985", che les ganes dess ester les femenes di salvans, jent saurida y valenta, ma che pò se vendiché aricioulamenter, sce ai vegn ofenus o meltratés. Ai é plutost da pelam, de statura umana, ma dret gaierc. Ai viv te andri y anter i creps y mangia salvadrins y é dagnora dret arfamés. Vistì se vìstei de peles de loufs, de lors y de bos salvaresc. D'invern patéscei l freit y vegn gen anter les persones per se sciaudé pro fuech.

Ai azeteia gen scincondes, dantaldut ceif, ma ne damana mai. Ai rejona puech y empara demé con fadia valch parola de ladin. Ai dess avei na poura mata dl tarlì y osserveia avisa cie che les persones fej per ti fé do. Ai ti vuel dret ben a les feides (biesces) y datrai deurei enfinamai les antines di vilins per les conduje de nuet a pastura. Les ganes veiden do rata plu gonot di ei, ales dess avei plu n bel stim y ester manco salvaries. Ales é dret servijioules pro massac (scufs de ciasa) y deida gen les ciasarines ladines.

Chestes descrizions ova Tita Alton audì te sia familia che abitova a Pecei a Colfosch, un di luesc olàche les ganes y i salvans se à fat vedei plu outes. Ai é perauter descomparis bele dadie vegnìvel dit. Ai vivova particolarmenter su per Puez y ti pres entournvia. D'invern, canche al fova n ferdon y che ai ova fam jìvei dantaldut ju a Lungiarü (an dijova ence che i abitanc de Lungiarü fova i descendenc di salvans) y a Pecei a Colfosch. N iade ova n el de Pecei maridé na bela gana che ti fova steda na bona femena y na bona oma, ma canche sie om ova per caje rot la empermetuda de ne la aziché mai sun l redous dla man, s'en fòvela steda te n aiet, dlon bradlan y an ne la ova mai plu veduda.

Te Fascia encònten enluegia dles ganes y di salvans les vivenes y i vivans. Ai é sciche les ganes y i salvans, ma ai dess vive enfin a la fin dl mond y ai conesc l ert da ne se fé nia vedei. Les vivanes sà da tiesce dret ben, ma ales roba ence pezes y vistis. Te Fascia vìvel ence i bregostans y les bregostanes. Ai é n pue cochemai, valch iade bonac, ma aboc ence riac. An conta per ejempl che les bregostanes robe mutons y i barate fora con i siei; ma ales ne ti fej nia de mel, y a certes condizions éles a una da i rete.

Alton minova che i bregostans fova empruma perdret bonac sciche i salvans y al ti parova che la jent confonessa anter ei les vivanes y les bregostanes. A La Val tla Val Badia ti dìjen a les ganes y ai salvans panteganes y pantegans. Ai dess rejoné mel ladin y storpié les paroles. Ence tl Friul conéscen i salvans y les ganes (dites aganes) con valch trac che ti someia.

L Orco (o Orcul)[mudé | muda l codesc]

L orco é n "malan" che vegn dant te cie forma che el vuel. Al pò parei n ciaval y enzaludé na persona da se senté sun sia gruepa y spo se smaioreiel fora de mesura y peia via a sperons tres l ciel y enfin la làscel tomé ju, dut stancia, stara y sangonenta, belavisa olàche al é pié via. O al sourantol la someia de na picera cogola luminousa. Apeina che l viandant passa dlongiavia, métela man da ti raidé entourn.

Ala se slunfa su y ti va debota dlongia enfin a che al toma via per tera. L orco fej ence enrabì y perde l troi al viandant, l fajan rodé ores alalongia encantourn te luesc pericolousc y dedò él endò belavisa olàche al é pié via. Al orco ti pléjel dantaldut da coioné a na maniera plulere grovia. Al fej sparì gialines o guant metù a tene, o ence l lat y canche na coionaria ti é garateda se la rìel con plajei malign. Divert endere che an l coione o che an asmate sie scrai, enlò se desçiadeneiel y chel che la à vagheda la empaiarà soura dassen, sce al ne perduj nia da arciasé adora assé, ajache tles ciases ne ciafia l orco nia da jì da porta ite.

Perdret pòl aparì dlonch, enceben che sies aparizions vegne dant plu gonot te cerc luesc, te bosc spesc y sun i joufs. L orco pò ence comané l temp, ajache valch iade deloujel tempestes y ventac, freit y ferdons amesa isté. N valgunes de sies vitimes é vegnudes auzedes su y sciuredes dalonc da sbofs de vent te n aiet. Enultima canche al s'en va làscel endò n rie tof y an dij ence "tofé sciche l orco". Ence tl Friul y conéscen l Orco sot al inom de Orculat.

I dragons[mudé | muda l codesc]

Tles contejes popolares ne végnel nia dant trueps dragons tles Dolomites. L plu conesciù é dessegur chel lié a la liejenda dl Gran Bracun, personaje storich che à vivù tl XVI secul tla Val Badia. Alton conta ence de un enclaudé sot al Col de Lana y che delouj con si movimenc levines y rovijes. Dragons déssel ester ti lec da mont de Boà y de Crespeina sun Puez. Te chisc luesc auden, dantaldut canche al tampieia dassen, fueres che ti someia a tons dalonc y an dij che i dragons se enjigna ca a jolé tl ciel. Alton nes conta ence dla cherdenza che i dragons brance tla coda i armenc che pascenteia damprò da la spona dl lech y i strefle te ega. An dij ence che ai jole da n lech al auter.


L pavaró[mudé | muda l codesc]

L pavaró é n "malan" da na cialadura burtiscima y al averda i ciamps, dantaldut chi dles faves. Al à na sejola de aur che al aguza decontin y con chela ti tàiel via les giames ai mutons che la vaiga de jì te ciamp. Al à ence brac che se destira. Al é na sort de spaventadl, perchel ti dìjen ence pavaró per badiot o pargaró jun Mareo al spaventadl. Te Fascia se clàmel "pavaruch".

Les stries, i baoi y les lumes[mudé | muda l codesc]

Janmatie Declara (1815-1884) scriv dles stries te sies "recordanzes ladines": "zacan, en chi agn, che i ladins fova stés dret die zenza prevesc se àl formé les stories dles stries. Can giatòven te na outa valgó te n plan, te n pre, te n bosch, na ostaria, dut en lumes y jent de bona vueia laite o valgó entourn a n gran legn con n fuech na clapeda de ei, eles de bona vueia, poester ence de urté valch cef da mort sun les rames de legn. Al fova bel cerc luesc, olàche les stries stova y se abinova gen, p.ej.

Plan dles Stries, doi pici plans da cortesc sun les costes dl Sassongher, Biei, sot Cianins, Pütia, fosc ence Col dla Vedla soura Rina, Sas de Stria ta San Ciascian. Ajache normalmenter végnel d'isté i temporai, datrai ence con granijoles y tempesta, da les pertes de Lijon y de Funés, dijòven che al fova les stries de Pütia che fajova temp y tempesta." Sun les stries végnel conté de vigni sort: gonot moujeles les vaces di autri, zenza jì te stala. Chietes te n cianton de stua, tàcheles sun na brocia n valgunes coreies y mouj sciche da les tetes dla vacia.

Valch iade vàles ence tla pegna y l paur o la paur pò torné dis alalongia zenza che al vegne smauz. La pegna é strineda. Tles contejes ladines encònten datrai ence la figura dl strion, sceben che plu d'inrer che les stries. Ai é plu riei y plu da temei che les stries. En chi temps vegnìvel ence conté les stories de baoi sun Col Maladet y Col dla Salverjina. Da enlaouta encà végnel ence conté dles lumes de Pontac y de Rara.

Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]