Le finch (Fringilla coelebs) é n vicel dl ordin di passeriformes. Al alda pro le domëne di eucarioc y pro le rëgn di tiers tla familia di fringillidae. Al nen é deplü sortes ti raiuns dles Dolomites. Danter chëstes ince le flinch vërt (Carduelis chloris) y l flinch da mont (montifringilla nivalis). - Gëura l articul
Le finch (Fringilla coelebs) é n vicel dl ordin di passeriformes. Al alda pro le domëne di eucarioc y pro le rëgn di tiers tla familia di fringillidae. Al nen é deplü sortes ti raiuns dles Dolomites. Danter chëstes ince le flinch vërt (Carduelis chloris) y l flinch da mont (montifringilla nivalis).
L'Union Europea ie n'union sëuranaziunela y anterguviernativa de 27 stac mëmbri independënc democratics européesc. La ie la majera cunfederazion de stac independënc a livel mundiel, crieda sota chëst inuem dl 1992 tres l tratà sun l'Union européa (Tratà de Maastricht). Per n grum d'aspec ejistova l'Union bele dan chësta data tres na sfilza de relazions predezessëures, pian via dal 1951. - Gëura l articul
L'Union Europea ie n'union sëuranaziunela y anterguviernativa de 27 stac mëmbri independënc democratics européesc. La ie la majera cunfederazion de stac independënc a livel mundiel, crieda sota chëst inuem dl 1992 tres l tratà sun l'Union européa (Tratà de Maastricht). Per n grum d'aspec ejistova l'Union bele dan chësta data tres na sfilza de relazions predezessëures, pian via dal 1951.
Le finch (Fringilla coelebs) é n vicel dl ordin di passeriformes. Al alda pro le domëne di eucarioc y pro le rëgn di tiers tla familia di fringillidae. Al nen é deplü sortes ti raiuns dles Dolomites. Danter chëstes ince le flinch vërt (Carduelis chloris) y l flinch da mont (montifringilla nivalis). - Gëura l articul
Le finch (Fringilla coelebs) é n vicel dl ordin di passeriformes. Al alda pro le domëne di eucarioc y pro le rëgn di tiers tla familia di fringillidae. Al nen é deplü sortes ti raiuns dles Dolomites. Danter chëstes ince le flinch vërt (Carduelis chloris) y l flinch da mont (montifringilla nivalis).
L'Union Europea ie n'union sëuranaziunela y anterguviernativa de 27 stac mëmbri independënc democratics européesc. La ie la majera cunfederazion de stac independënc a livel mundiel, crieda sota chëst inuem dl 1992 tres l tratà sun l'Union européa (Tratà de Maastricht). Per n grum d'aspec ejistova l'Union bele dan chësta data tres na sfilza de relazions predezessëures, pian via dal 1951. - Gëura l articul
L'Union Europea ie n'union sëuranaziunela y anterguviernativa de 27 stac mëmbri independënc democratics européesc. La ie la majera cunfederazion de stac independënc a livel mundiel, crieda sota chëst inuem dl 1992 tres l tratà sun l'Union européa (Tratà de Maastricht). Per n grum d'aspec ejistova l'Union bele dan chësta data tres na sfilza de relazions predezessëures, pian via dal 1951.