Ciöf
Le ciöf é l’organ reprodutif dles angiospermae, na sort de plantes y alda pro i eucarioc. Tres le ciöf fecondé se svilupëia i früc[1].
Danter i ciöfs da ciafé tl ambiënt natural dles muntes dles valades ladines dles Dolomites él:
- - lisöra
- - confolia
- - brunsins
- - ciuites
- - anzianes
- - cancuns
- - giarduns
- - grifes dl malan
- - zavalis
- - pavá ghei
- - lavac
- - milandores
- - tles de S.Pire
- - arnica
- - anemona de munt
Plates colegades[mudé | muda l codesc]
Notes[mudé | muda l codesc]
- ↑ Plantae, sun Treccani.it – Enciclopedie on line, Istituto dell'Enciclopedia Italiana
Vocabolar dl ladin leterar[mudé | muda l codesc]
ciof Ⓔ nordit. ciof/ciuf ‘ciocca di capelli’ con passaggio semantico a
‘mazzo, fiore’ (Gsell 1989a:147); ciof dal tonn calco sul pustert. tonderpuschn ‘Donnerblume’ (Craffonara 1993:54) 6 1763 ciuf ‘flos’ (Bartolomei1763-1976:74)
gad. ciüf mar. ciöf Badia ciüf grd. ciof fod. ciof LD ciof
s.m. Ⓜ ciofs
pianta che produce fiori, spec. ornamentali (gad. B
1763; A 1895; G 1923; Ma 1950; P/P 1966; V/P 1998; DLS
2002, grd. G 1879; G 1923; L 1933; Ma 1953; F 2002; DLS
2002, fod. G 1923; T 1934; Pe 1973; P/M 1985; DLS 2002;
Ms 2005, LD DLS 2002) Ⓘ fiore Ⓓ Blume ◇ a) Sciöch’ al
spunta ales otes inanter l’erba o les spines dl bosch n bel
ciüf cöce nia atramënter se preparâl por Genofefa te chël
desert ascognü le plü amabl dover de familia. Sceoucch’
el spunta alles outes inant’r l’erba o les spines d’l bosc ‘ng
bel ceuff coucce nia atramentr sè preparāle pur Genofefa
t’ chel deſert ascognù ‘l plou amabil dover de familia. DeclaraJM, SantaGenofefa1878:43 (Badia); b) Vigni doman i
portâl ala uma i plü bi ciüfs, o implî fora cun müstl bi cësć
de rötes Vigne dumang i portāle alla uma i plou bi ceuff, o
implì fora cung mūstl bi ceastg’ d’rŏtes DeclaraJM, SantaGenofefa1878:51 (Badia).