Vai al contenuto

Fini Martiner Moroder

Da Wikipedia
Articul per Ladin Gherdëina
Fini Martiner Moroder
Scola d'Ert Urtijëi l ann 1935. Fini Martiner ie la terza da man drëta mpé dovia
Auter inuemFiny Moroder, Fini de Rudolfine
Nasciù/da8 auril 1916
Mort/a31 merz 2005
Suplì/daUrtijëi
Cunesciù/da perLëures tla ceramica


Doi figures cun guant dala Gherdëina de Fini Martiner.

Fini Martiner Moroder, dita nce dita nce Finy Moroder o Fini de Rudolfine, (*8 auril 1916 a Urtijëi;† 31 merz 2005 a Urtijëi) fova na artista de Urtijëi che laurova scialdi cun la ceramica.

Biografia

[mudé | muda l codesc]

Fini à perdù si loma puec dis do che la fova nasciuda.

Tl 1942 ala maridà Rudolf Moroder Rudolfine y à abù 4 mutons: Christof, Joachim, Thomas, Lorenz y Andreas.

Do che Fini ova messù petlé dassën si pere che la lascësse ji a mparé a ziplé iela stata sciche lernera da Vinzenz Moroder-Resciesa[1], jan coche truepes l domesdì y nce da sëira mo a mparé tla Scola d'Ert de Urtijëi, ulache la fova l'unica ëila. Do cater ani de scola iela jita tl Zillertal pra Otto Moroder da Jumbiërch y pona da Luis Insam de Levisc Antone ulache la ti judova a fé modiei per l ANRI. Per la mostra da d’instà dla Lia Mostra d’Ert dl 1946 pra n n cuncors de criples ala venciù l prim premi[2]. Tla giuria fòvel Raimund Mureda, Ludwig Moroder, Albino Pitscheider, Luis Piazza y Alois Insam. Tl ann 1962 iela stata nviëda a mëter ora doi figures de mauta tl "Padiglione Venezia Arti decorative" dla Biennale Venezia[3]. A Dispruch ala venciù tl 1966 n premi speziel dl Landeshauptmann pra n lëur sul tema L cë dla persona[4].

Fini Martiner ie stata ativa tla grupes de artisć Ruscél y "Südtiroler Künstlerbund". Tl 1971 ti ie unì dat a Fini na bedaia d'or ala "Fiera dell'Artigianato di Firenze".[5].

Mostres

[mudé | muda l codesc]
  • Persenon Rathaus Galerie 8-15 de utober 1987.1971
  1. ↑ cm (Cristl Moroder): N memoria de bera Vinzënz Moroder de Resciesa. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 94-96. Foto de Fini tla berstot.
  2. ↑ Sofia Stuflesser: 100 ani Circolo – Lia Mostra d’Ert. Calënder de Gherdëina 2020, pl. 163.
  3. ↑ Chei de Gherdeina met ora tla "Biennale". Nëus Ladins 1. d'agost 1962, pl. 4.
  4. ↑ Cronica 1966. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 102.
  5. ↑ Danila Serafini: Le donne nella Ladinia e l'arte te Ëres tla Ladinia. Catalogh, Museum Ladin Ciastel de Tor 2006. ISBN 88 89255 23 4. pl. 169.

Cëla nce

[mudé | muda l codesc]

Bibliografia

[mudé | muda l codesc]
  • Joachim Moroder: Plastiken - Sculture Finy Moroder. Catalogh dla mostra Rathausgalerie Brixen. Südtiroler Künstlerbund, 1987
  • Manuela Piazza: Fini Moroder Martiner de Rudolfine. Calënder de Gherdëina 2006, pl. 180-181.
  • Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 81.
  • Elfriede Perathoner Bergmeister: Grödner Krippenschnitzkunst. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1. Pl. 122-123.
  • Danila Serafini: Le donne nella Ladinia e l'arte te Ëres tla Ladinia. Catalogh, Museum Ladin Ciastel de Tor 2006. ISBN 88 89255 23 4. pl. 168-169.
  • Joachim Moroder: Die Kraft der Form Rudolf Moroder-Rudolfine und Finy Moroder. Athesia 2024, ISBN: 978 88 6839 794 4