Fini Martiner Moroder

Da Wikipedia
Fini Martiner Moroder
Doi figures cun guant dala Gherdëina de Fini Martiner.
Auter inuem Finy Moroder, Fini de Rudolfine
Nasciù/da 8 auril 2016
Mort/a 31 merz 2005
Suplì/da Urtijëi
Cunesciù/da per Lëures tla ceramica


Articul per Ladin Gherdëina

Fini Martiner Moroder, dita nce dita nce Finy Moroder o Fini de Rudolfine, (*8 auril 1916 a Urtijëi;† 31 merz 2005 a Urtijëi) fova na artista de Urtijëi che laurova scialdi cun la ceramica.

Biografia[mudé | muda l codesc]

Fini à perdù si loma puec dis do che la fova nasciuda.

Tl 1942 ala maridà Rudolf Moroder Rudolfine y à abù 4 mutons: Christof, Joachim, Thomas, Lorenz y Andreas.

Do che Fini ova messù petlé dassën si pere che la lascësse ji a mparé a ziplé iela stata sciche lernera da Vinzenz Moroder-Resciesa[1], jan coche truepes l domesdì y nce da sëira mo a mparé tla Scola d'Ert de Urtijëi, ulache la fova l'unica ëila. Do cater ani de scola iela jita tl Zillertal pra Otto Moroder da Jumbiërch y pona da Luis Insam de Levisc Antone ulache la ti judova a fé modiei per l ANRI. Per la mostra da d’instà dla Lia Mostra d’Ert dl 1946 pra n n cuncors de criples ala venciù l prim premi[2]. Tla giuria fòvel Raimund Mureda, Ludwig Moroder, Albino Pitscheider, Luis Piazza y Alois Insam. Tl ann 1962 iela stata nviëda a mëter ora doi figures de mauta tl "Padiglione Venezia Arti decorative" dla Biennale Venezia[3]. A Dispruch ala venciù tl 1966 n premi speziel dl Landeshauptmann pra n lëur sul tema L cë dla persona[4].

Fini Martiner ie stata ativa tla grupes de artisć Ruscél y "Südtiroler Künstlerbund". Tl 1971 ti ie unì dat a Fini na bedaia d'or ala "Fiera dell'Artigianato di Firenze".[5].

Mostres[mudé | muda l codesc]

  • Persenon Rathaus Galerie 8-15 de utober 1987.1971

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. cm (Cristl Moroder): N memoria de bera Vinzënz Moroder de Resciesa. Calënder de Gherdëina 1982, pl. 94-96. Foto de Fini tla berstot.
  2. Sofia Stuflesser: 100 ani Circolo – Lia Mostra d’Ert. Calënder de Gherdëina 2020, pl. 163.
  3. Chei de Gherdeina met ora tla "Biennale". Nëus Ladins 1. d'agost 1962, pl. 4.
  4. Cronica 1966. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 102.
  5. Danila Serafini: Le donne nella Ladinia e l'arte te Ëres tla Ladinia. Catalogh, Museum Ladin Ciastel de Tor 2006. ISBN 88 89255 23 4. pl. 169.

Cëla nce[mudé | muda l codesc]

Bibliografia[mudé | muda l codesc]

  • Joachim Moroder: Plastiken - Sculture Finy Moroder. Catalogh dla mostra Rathausgalerie Brixen. Südtiroler Künstlerbund, 1987
  • Manuela Piazza: Fini Moroder Martiner de Rudolfine. Calënder de Gherdëina 2006, pl. 180-181.
  • Erica Senoner, Matilde Pezzei, Marta Mussner: Ëiles de Gherdëina. Stories de vita de ëiles de Gherdëina, zacan y al didancuei. Chemuns de Gherdëina 2001, pl. 81.
  • Elfriede Perathoner Bergmeister: Grödner Krippenschnitzkunst. Folio Verlag Wien/Bozen 2004, ISBN 3 85256 279 1. Pl. 122-123.
  • Danila Serafini: Le donne nella Ladinia e l'arte te Ëres tla Ladinia. Catalogh, Museum Ladin Ciastel de Tor 2006. ISBN 88 89255 23 4. pl. 168-169.