Leteratura ladina - gherdëina

Da Wikipedia

Na leteratura de mendranza ne ie nia "mëndra"

La leteratura ladina ie documenteda cun operes de n cër pëis dala prima pert dl 1800 inant, scebën che l ne mance nia documënc de carater pratich plu antics. Sce cunscidron la tradizion orala, ie la lijëndes ladines segurmënter scialdi antiches, n miena nchinamei di tëmpes preromans. La situazion particulera dla mendranza ladina, cun n pudëi politich y culturel da ora de cà, cun mé n pitl cërtl de inteletuei y zënza n zënter urban ladin, spiega ciuldì che la leteratura fosse documenteda tan tert, a desferënzia dal Friul, cun documënc letereres bele tl Medieve y di Grijons, cun na cërta produzion almanco dai tëmpes dla Reformazion inant.

Tl meterman se tratovel, tl cajo dla leteratura ladina, plutosc de poejies de ucajion, de satires, de vel pez teatral populer. Permò via per l otcënt, sota la nfluenza dl Romantizism europeich, ie unida a sl dé na produzion leterera, dantaldut lirica y epica (Angelo Trebo, Jan Batista Alton) de livel aut.

Prima plates ladines[mudé | muda l codesc]

Tl 1905 ie unit ora a Dispruch L'amik di Ladins, per tudësch Der Ladinerfreund, dat ora da Wilhelm Moroder-Lusenberg cun truepes dessënies de si pere Josef Moroder. De chësta plata iel states dates ora 3 numres[1]. Tl 1908 à for Wilhelm Moroder publicà na segonda plata Der Ladiner. Chësc iede publicheda a Persenon cun doi numres.

La esperienzes traumatiches dla doi gran vieres y dla ditatures ne à nia judà la produzion leterera ladina, che ova nce l problem de vester scrita te cin' idioms desferënc y de avëi perchël n publich plutosc pitl. La dejunion y la spartizion danter i Ladins se fajova perchël sentì nce tl ciamp leterer. Permò do l 1945 vën do ca na generazion de scritëures che cialova sëura la sief de si valeda ora y se cunfruntova cun la tendënzes y idees plu modernes a livel internaziunel. L ie bën vëira che la leteratures dla pitla mendranzes à suvënz la tendënza a se stlù ite te tematiches locales, a se limité datrai a na vijion parziela de "leteratura dl ncësa", ma l ne muessa nia for vester nscila. L ie nce mesun de se cunfrunté cun tematiches y cuestions universeles, adurvan l mesun de na rujeneda de mendranza: l depënd da l'autor y nia dal lingaz!

Autores y muvimënc da aldidancuei[mudé | muda l codesc]

Do I "classics" dl Nuefcënt, sciche Max Tosi[2], Felix Dapoz[3] y Luciano Jellici[4], iel unì do cà na lingia de autores che à purtà a deplu inovazions tla leteratura ladina dla Dolomites.

L protest soziel y politich ie unì representà satiricamënter da Josef Kostner[5] te si "Cun lizënza".

Na grupa de scritëures de Gherdëina se à dat ju cun problematiches dl viver y dl mond spirituel y persunel; tlo lecurdons Rut Bernardi[6] ("Lëtres te n fol", "Gherlandes de sunëc"), Marco Forni[7] ("Nia y mpue de plu"), Roland Verra[8] (" L cudejel di dis y dla sajons","Dërc y storc", "Sun lim de plata", "Plates de calënder" "Te me ancontes śën", "Mpue de zes", "La rojules tardives").

Na gran produzion à mustrà su sibe tla poejia che tla epica Iaco Rigo de Mareo. Ivan Senoner[9] reprejentea la generazion plu jëuna cun romans y cuntedes che adrova suvënz n lingaz daujin al ladin da uni di.

Tla Val Badia lecurdons nce Daria Valentin,[10] Cristina De Grandi[11], Carlo Suani[12], Ruth Videsott, Paul Zardini y Tresele Palfrader.

Tla Val de Fascia iel da nunzië Claus Soraperra, Vigile Iori y Stefen Dell'Antonio.

Wikisource[mudé | muda l codesc]

Notes[mudé | muda l codesc]

  1. Rut Bernardi, Paul Videsott: Geschichte der ladinischen Literatur. Ein bio-bibliographisches Autorenkompendium von den Anfängen des ladinischen Schrifttums bis zum Literaturschaffen des frühen 21. Jahrhunderts. Scripta Ladina Brixinensia 3. Bulsan 2013. ISBN 978-88-6046-060-8, p. 105-106
  2. Bernardi, Videsott p. 534
  3. Bernadi, Videsott, p. 895
  4. Bernardi, Videsott, p. 1139
  5. Bernardi, Videsott, p. 635
  6. Bernardi, Videsott, p. 739
  7. Bernardi Videsott, p. 727
  8. Bernardi, Videsott, p. 713
  9. Bernardi, Videsott, p. 763
  10. Bernardi, Videsott, p. 978
  11. [Berardi, Videsott, p. 986
  12. Bernardi, Videsott, p. 70