Dlieja de Santa Cristina

La dlieja de Santa Cristina ie na dlieja dedicheda a S. Antone abat y a S. Cristina de Bolsena y ie la dlieja de pluania de Santa Cristina te Gherdëina.
Posizion[mudé | muda l codesc]
La dlieja ie nasciuda sun chël che fova ntlëuta l Troi Paian la streda plu mpurtanta te Gherdëina. Pra la gran rëjes ruvun passan sun n puent de sas fabricà sëura la ferata tl 1916 y tres la curtina che ie duta ntëur dlieja. La fassada dancà ie dl viëres de ozidënt, a sud y a nord dla dlieja ie la doi pitla rëjes y dala pert de urient de curtina ie na pitla capela di morc y na arcada cun la scrita Resurrecturis che porta sun plaza de dlieja.
Storia[mudé | muda l codesc]
Bele tl 1100 dëssel vester stata na pitla capela dedicheda a S. Cristina de Bolsena. Tl 1342 vëniel numineda te na lëtra de nduljënza dl Papa na dlieja romanica, de chëla che resta me plu na pert dl ciampanil. L presbitere ie dl tëmp gotic y tl sëidejesim secul ie unida junteda pro na capela dai osc. La dlieja ie unida cunsagreda ai 16 de lugio 1646, dì dla Madona di Àbeti.
Da udëi[mudé | muda l codesc]
- L gran autere dl 1690 ie dla familia di Vinazer, cun statues de San Piere y San Paul de Mëine Vinazer y povester dl mut Ciascian. Aldò de Nicolò Rasmo ie l'autere de Christian Trebinger[1]
- Na S. Filomena de bront de Jan Dumëine Mahlknecht ie da udëi tla capela dai osc.
- La tofles dl batum de Crist y de San Martin ie de Josef Arnold l Vedl. I doi auteresc da les pertes y l gran autere dla dlieja ie de Iuchin Unterplatzer dit nce l "Tuifele Moler", pere de Felizita Unterplatzer, la segonda fëna de Sepl da Jumbiërch [2].
- La stazions ie Josef Arnold l Vedl.
- I revëuc depënc canche fova curat Engel Perathoner da Runcac, dl 1907-1910 ie de Jonas Ranter, dl jëun Rudolf Stolz judà da Johann Senoner (Giuani de Mez). Sula pitura dla Anunciazion ie la firma I. Ranter pxt 1910.
- I auteresc da le pertes cun reliefs dla Sacra Familia y dla Madona ie de Giacobe Mussner-Scizer[3].
Auteresc[mudé | muda l codesc]
Tla dlieja iel cinch auteresc.
Statues[mudé | muda l codesc]
Santa Cristina dla berstot de Ferdinand Stuflesser.
Revëuc depënc[mudé | muda l codesc]
- Tla naveda prinzipela
- Tla pitla navedes
- Legënda de S. Cristina de Bolsena
Tla naveda zentrela ie da udëi sies depënc dla vita de S. Cristina de Bolsena.
La dlieja ie n monumënt sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol[4]
Curtina[mudé | muda l codesc]
Resurezion de Crist de Raimund Mureda.
Notes[mudé | muda l codesc]
- ↑ Nicolò Rasmo: Gli scultori Vinazer: origini dell'attività scultorea in Val Gardena. Museum Gherdëina , Urtijëi 1989, OCLC 797318611. Pl. 18.
- ↑ Edgar Moroder: Bera Iuchin Unterplatzer (1806-1886), l "Tuifelemoler". Union di Ladins de Gherdëina, Urtijëi 2015. Pl. 34 y 36.
- ↑ Eugen Trapp: Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo. Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor 2003, ISBN 88 8171 044 7, pl. 227.
- ↑ Monumënt sota defendura dla Provinzia de Bulsan - Südtirol.
Bibliografia[mudé | muda l codesc]
- Tresl Gruber: La dlieja da Santa Crestina. Storia y architetura. Calënder de Gherdëina 1956, pl. 55-65.
- Memoria dla Ciampana di Tumei de S. Crestina (cun poejia). Calënder de Gherdëina 1957, pl. 28.
- Iris Runggaldier: La pluania de S. Crestina festejea doi iubilares. Calënder de Gherdëina 2000, pl. 80.
- Luis Stuffer:L pruf. Martl Demetz y si lëures te dlieja de S. Crestina. Calënder de Gherdëina 2002, pl. 184.
- I curatores d’anes tla Cura de S. Cristina. Calënder de Gherdëina 1968, pl. 74.
- Ildefons Perathoner: La Pelda d’ Lourdes a S. Cristina. Calënder de Gherdëina 1974, pl. 112
- Cumité de pluania: La dlieja de S. Cristina ie unida renuveda. Calënder de Gherdëina 1988, pl. 44.
- Eugen Trapp: Kunstdenkmäler Ladiniens. Gadertal. Gröden. Fassatal. Buchenstein. Ampezzo. Istitut Cultural Ladin Micurà de Rü, San Martin de Tor 2003, ISBN 88 8171 044 7, pl. 221–228.
- Luis Stuffer: Doi sanc nueves te dlieja de S. Cristina. Calënder de Gherdëina 2004, pl. 88.
- Maria Hölzl Stifter: Die Wandmalerei des Historismus in Südtirol : kirchliche Kunst zwischen Spätklassizismus und Nazarenern 1820 - 1914. Athesia Bulsan 2008, ISBN: 978 88 8266 106 9. Pl. 109-110.
- Otto Runggaldier: Prevesc, patri y munighes de S. Cristina. Pluania S. Cristina 2016.