Eté Medievala ti raions ladins

Da Wikipedia

1027. L vescul de Persenon deventa n prinz con podeis secolars. La Ladinia con l'ezezion d'Ampez fej pert dl Tirol. La pert a man dreta dla Val Badia ti vegn sotmetuda a l'abazia dles benedetines de Ciastel Badia (Sonnenburg). L'abazia de Ciastel Badia ti dà l inom a la valeda.

Ampez: Ra Regoles[mudé | muda l codesc]

Ampez y la Ciadura fej pert dl patriarcat de Acuileia y à na autonomia estenuda che é fisseda te statuc aposta. Tl 1420 (con la fin dl Patriarcat) toma Ampez sot a Aunejia, tl 1511 végnel concuisté dal imperadour Massimilian y entegré tl Tirol. Con l davagn da la venuda de legnam, ti paia Ampez i laours publics y les coutes al govern. Al é na gran ercia: la blava vegn compreda ite a l'engrana y deda inant a la jent zenza sourapriesc (regoles).

Ladinia: la vita ai temps di ciastiei[mudé | muda l codesc]

L raion ladin fova ntan l Medieve defin sota patrons da ora de cà.

I majeri senëures fova tl meter man I vesculi de Persenon, de Trënt y de Aquileia (per la pert de Anpezo). Nce l vescul de Coira ova na gran puscion tl Venuest (Vinschgau) che te chëi tëmpes fova mo n bona pert retoromans. Do y do se à fat inant I seniëures de Tirol, che da funzioners y vassai dl vescul ie deventei seniëures de gran pert dl raion, nce de pertes dla Dolomites ladines, coche p.e. la suneria de Gudon, che tulova ite gran pert de Gherdëina. L vescul de Persenon à mantenì la suneria sun Tor, Fodom y Fascia. La munighes de Ciastelbadia ova suneria sun Mareo y da chësc nasciova suvënz cunflic cun Persenon. Cun l passé de Tirol al' Austria dl 1363 univa l pudëi di vesculi mo plu strënt ite, ajache l messova se cunfrunté cun n majer pudëi de carater europeich. La aministrazion dla suneries de valeda univa n pert seurantëuta da ministeriai di vesculi o di grofs, ma la pudova nce unì venduda o data n pëni, coche l ie suzedù cun i Schöneck o i Avoscan te Fedom.

Te nosta valedes se à mantenì l ciastel de Tor a San Martin, l ciastel de Sëlva (Fischburg) te Gherdëina y l Ciastel de Andrac te Fedom. L ie mo da udëi la ruines dl ciastel de Val te Sëlva y dl ciastel dl Balest (Stetteneck) te Val d' Ana a Urtijëi. Seurapro iel mò vel residënza nebula, sciche Ciastel Colz a La Ila o Freyeck a Picolin. Te Fascia se à mé cunservà la Torn de Poza, ntanche chëla de Vich ie scumparida. Mpurtanza storica à nce la residënza dl Maier a Picolin, La Gran Ciasa a La Pli de Mareo y Castel Zanna te Anpezo. Dl ciastel de Botestagn (Peutelstein) te Anpezo restel mé vel sedim.

I Ladins de chëi seculi ne ova nia pudestà de autoguviern, mé te Anpezo fovel regules che garantiva n pert i dërc dla populazion locala cunfront ala suneria. Te gran pert dla suneries dl raion ladin ne ova i abitanc tan che degun dërc politics.Dala suneria de Val (Sëlva te Gherdëina)ons testemunianzes de lëtres al grof de Tirol de protest di abitanc contra i patrons dl ciastel de Val che teniva sot y manaciova la jënt de chëla suneria. De tel lamentanzes ie nce documentedes per la suneria de Tor. L ladin ne fova ntlëuta sanbën nia lingaz de aministrazion y de suneria y perchël fovel debujën che danter l pudëi fulestier y la populazion ladina fossel na sort de cianceres o de scrivans de iudize che pudova fé da intermediadëures, n pert univa chësta funzions nce seurantëutes da nëubli locai sciche i Colz o i Brach tla Val Badia.. Nce ti cunfronc dla dlieja vëniel dumandà te petizions di abitanc dla valedes ladines che l vënie segurà prevesc che ntënde y rejone nce ladin.

N possa bën dì che tres dut l Medieve fova i Ladins obiec y nia subiec dl dërt y dla aministrazions.

Plates sun i ciastiei dla Ladinia:

L Ciastel Colz a La Ila y l Gran Bracun

L Ciastel de Andrac ta Fodom

Plates cunliedes[mudé | muda l codesc]