Vai al contenuto

Plata prinzipala

Da Wikipedia


Articul dl mëns
Moena l'é n comun de la Val de Fascia te la provinzia autonoma de Trent che cumpeida 2.640 abitanc tl 2018. L'é a 1.184 m s.l.m. e chiò l Ruf de Costalongia e chel de Sèn Pelegrin se peta te la Veisc. Moena, zenter cognosciù zacan co l'inom Mojena, che vegn cà dal latin mollis che vel dir "teren tumech o paluf", l'é l prum paìsc che fèsc pèrt del Comun general de Fascia che se scontra a jir su per la val, e enceben che dal pont de veduda linguistich l fae pèrt de la area ladina, l fèsc pèrt ence, jà dal XII secol inant, de la Magnifica Comunità de Fiem. - Gëura l articul

Moena l'é n comun de la Val de Fascia te la provinzia autonoma de Trent che cumpeida 2.640 abitanc tl 2018. L'é a 1.184 m s.l.m. e chiò l Ruf de Costalongia e chel de Sèn Pelegrin se peta te la Veisc.

Moena, zenter cognosciù zacan co l'inom Mojena, che vegn cà dal latin mollis che vel dir "teren tumech o paluf", l'é l prum paìsc che fèsc pèrt del Comun general de Fascia che se scontra a jir su per la val, e enceben che dal pont de veduda linguistich l fae pèrt de la area ladina, l fèsc pèrt ence, jà dal XII secol inant, de la Magnifica Comunità de Fiem.


Foto dl mëns
L Pelf o Sas de Pelf ie n crëp te la Talia che toca pra la Dolomites de Zoldo te la provinzia de Belum. L à na autëza de 3 168 metri y ie a est dl jëuf de Staulanza, spartian nsci la val de Zoldo y la val Fiorentina dala val dl Boite. L Pelf ie scialdi particuler ajache l ie metù adum da doi gran tòc de sas che ie l Pelf nstës, amez, y l Pelmetto (2 994 m) a vest. Danterite ie le Fessure, che ie na sciorta strënta che ruva su a 2 726 metri. - Gëura l articul

Foto dl mëns

L Pelf o Sas de Pelf ie n crëp te la Talia che toca pra la Dolomites de Zoldo te la provinzia de Belum. L à na autëza de 3 168 metri y ie a est dl jëuf de Staulanza, spartian nsci la val de Zoldo y la val Fiorentina dala val dl Boite. L Pelf ie scialdi particuler ajache l ie metù adum da doi gran tòc de sas che ie l Pelf nstës, amez, y l Pelmetto (2 994 m) a vest. Danterite ie le Fessure, che ie na sciorta strënta che ruva su a 2 726 metri.


Rest dl mond
La Dinastia Qing fova na dinastia de la Cina sota i renianc Manciu dal 1636 al 1912 y l'ultima dinastia ortodossa te la storia cineja. La ie nasciuda dala Dinastia Jin che fova stata metuda su dai Manciu. La dinastia fova ufizielmënter stata protlameda te la Manciuria tl 1636. La ova tëut ite l cuntrol de Peking tl 1644 y pona sparpanià ora si cuntrol sëura dut l rest de la Cina, l Taiwan y plu tert nce te l'Asia zentrela. La dinastia ova durà nfin al 1912 canche la ie tumeda te la revoluzion Xinhai. - Gëura l articul

La Dinastia Qing fova na dinastia de la Cina sota i renianc Manciu dal 1636 al 1912 y l'ultima dinastia ortodossa te la storia cineja. La ie nasciuda dala Dinastia Jin che fova stata metuda su dai Manciu. La dinastia fova ufizielmënter stata protlameda te la Manciuria tl 1636. La ova tëut ite l cuntrol de Peking tl 1644 y pona sparpanià ora si cuntrol sëura dut l rest de la Cina, l Taiwan y plu tert nce te l'Asia zentrela. La dinastia ova durà nfin al 1912 canche la ie tumeda te la revoluzion Xinhai.



Articul en vidrina

Les Dolomites, a chëres che al ti vëgn ince dit Crëps slauris, é na morona de crëps dles Alpes orientales talianes, a süd dla morona priniziala dles Alpes che tol ite n raiun danter les regiuns Trentin-Südtirol, Venet y Friul-Unieja-Giulia o plu avisa les provinzies de Balsan, Trënt, Belum, Udin, Pordenone, Vicenza y Verona cun na picera pert ince te l’Austria (les Dolomites de Lienz). Le crëp plü alt dles Dolomites é la Marmoleda (3342 m), le su dlaciá de döt le raiun y gran scenar dla Pröma Gran Vera[1]...."Dolomites"

Imaja en vidrina

Articul por Ladin Val Badia

{{Badiot}}
Articul per Ladin Gherdëina

{{Gherdëina}}
Articul por Ladin Fascian

{{Fascian}}
Articul por Ladin Fodom

{{Fodom}}
Articul por Ladin Anpezan

{{Anpezan}}
Articul por Ladin Dolomitan

{{Dolomitan}}

Cie possi pa fé?

N valguna regules per scrijer sun la Wikipedia Ladina:

1.Chësta ie na lerch per duc, respeteiela! Nia l adurvé per fé retlam o polemiches.

2.Wikipedia ie neutrala y ne muessa nia repurté minonghes subietives.

3.Indicheia ti articuli che te scrijes la funtanes scrites che revardea i contenuc.

4.Sce ne te ses nia da ulà scumencé, cëleti ala ujes fundamenteles.

5.Sce l ie mesun, jonteti pro suinsom al articul che te scrijes l idiom ladin che te adroves cun l Template che ie da abiné tla tabela "Variantes locales dl ladin"

N proverb ladin

“Do San Berto n’á le tëmp plü degun famëi”


Wikipedia y sü proiec te deplü lingac:
Meta-Wiki, coordinamënt di proiec WikimediaWikiSpecies, catalogh dles sortes viëntesMediaWiki, le software di proiec WikimediaWikiversità, ressurses y ativités didatichesWikizionarWikinotiziesWikisource, documentaziun y bilbioteca publicaWikimedia Commons, ressurses multimedialesWikipedia, l’enziclopedia lëdiaWikimania, conferënza en cunt di proiec de WikimediaIncubator,proiec che pëia iaWikiquote, na racoiüda de zitaziunsWikibooks, ƚa biblioteca lëdiaWikidataWikivoyageWikimedia Foundation, organisaziun che gestësc i proiec de Wikimedia
  1. Cultura Ladina, Lois Ellecosta, Intendënza Ladina, Balsan, 2007, pl. 14